L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió publica
fotografies de l'església de Santa maria
de l'Estela, documentada als segles: XII
- XIII // XVIII - // XIX , havia estat
parroquial del petit nucli de l'Estela,
al nord-oest del municipi de Cabanelles al que pertany. Es tracta d'un conjunt
format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga
rectoria actualment mig enrunada.
Patrimoni Gencat en diu ; església d'una sola nau rectangular amb l'absis
sense diferenciar, orientat a llevant. Està coberta amb volta apuntada i
seguida, que arrenca d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de
la nau. L'absis està diferenciat de la nau mitjançant un únic graó. La
sagristia està situada a la part de llevant del presbiteri i s'hi accedeix
mitjançant una porta situada al costat del retaule que decora l'altar. Als peus
del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. L'església està
il·luminada a través de finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada,
dues al mur de migdia i una altra al de ponent. La porta d'accés està situada a
la banda oest del mur de migdia de la nau. Està formada per tres arcs de mig
punt adovellats i en degradació, que emmarquen la llinda i el timpà, monolítics
i llisos. Una motllura crea les impostes dels arcs i ressegueix horitzontalment
la línia entre el timpà i la llinda. A la façana de ponent del temple es
conserven tres pilars de l'antiga espadanya, que foren malmesos amb la
construcció del campanar de torre actual. És de planta quadrada, amb la coberta
piramidal i grans finestrals d'arc apuntat a la part superior. L'accés al
campanar es fa des d'unes escales de cargol situades dins d'una construcció de
planta circular, a mode de torre, adossada al mur meridional del temple. A
llevant, a la part superior de la capçalera, hi ha una petita espadanya de dos
pilars de mides reduïdes.
Jacob Casquete Rodríguez. 2009. Vista interior de l'església.
L'església presenta unes construccions annexes a la capçalera que daten del
segle XVIII i XIX. A l'interior encara queden restes de pintures que segurament
daten, també del segle XIX.
La construcció està bastida en carreus de pedra ben desbastats, disposats
en filades regulars. Els murs laterals exteriors presenten, a la part superior,
una cornisa motllurada.
La rectoria, adossada a la banda de llevant de l'església, es troba en un
estat deplorable i ha perdut tota la coberta, tot i que sabem que era de dues
vessants. Les obertures són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que
també força malmeses.
Santa Maria de l'Estela tingué culte fins l'any 1936 i actualment està en
desús, si bé una vegada a l'any es continua fent un aplec.
A poc metres es troben les ruïnes de
la capella de Sant Cristòfol/Menna, al costat de ponent de les quals es va adossar al
mas de cal Magre. Sant Cristòfol/Menna, era un petit temple gòtic de planta
rectangular que tenia una coberta de fusta sobre arcs diafragmàtics. A desgrat
d’això l’església de Sant Cristòfol ja existia l’any 1095, quan el prevere
Ramon Amalric la cedí a la canònica de Santa Maria de Lledó, domini que fou
confirmat en sengles butlles del papa Calixt II dels anys 1120 i 1123 a favor
del monestir esmentat. Amb el domini dels canonges de Lledó també sobre la parròquia
de Santa Maria de l’Estela aquesta església degué passar a tenir com a
sufragània la capella propera de Sant Cristòfol. Així consta, almenys, en els
nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.
En dóna una més amplia informació ; Joan Badia i Homs ( Palafrugell, l’Empordà
jussà, 9 de maig de 1941)
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0942501.xml
Li dedicaven una publicació a :
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1980/0093_329.pdf
Quan al topònim Estela/ Estella es defensa la seva procedència del llatí stella 'estrella' , amb el significat “ d’encreuament de camins”
Que la Marededéu de l’Estela i Sant Cristòfol/Menna, intercedeixin davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones
grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i aquells que no tenen una
bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada