L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà
sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió m’enviava fotografies
de l’ermita de sant Sant Joan Sescloses ,
situada a l’antic camí de Vilanova de la Muga a Castelló d'Empúries, a uns dos km de Castelló d'Empúries, si bé
pertany a terme municipal de Vilanova de
la Muga.
Patrimoni Gencat ens diu que és
una construcció d'una sola nau amb absis trapezial. L'edifici, com s’acostumava
per a protegir-lo, està arrebossat tant interior com exteriorment. Al frontis
hi ha una porta i una finestra rectangulars. El contorn superior de la façana
és corbat i al seu damunt hi ha un campanar de cadireta d'un sol arc. Als murs
laterals de la nau no hi ha cap obertura. L'absis conserva restes d'aparell en
"opus spicatum" probablement de la primitiva construcció preromànica.
Les primeres notícies documentals sobre Sant Joan Sescloses daten del segle
IX. L'any 866, en un precepte de Carles el Calb, la cel·la monàstica de Sant
Joan era confirmada com a dependent de Sant Esteve de Banyoles. La possessió de
l'església de Sant Joan va ser causa del litigi al llarg del temps entre els
monestirs de Banyoles, de Sant Policarp de Rasés i posteriorment de Sant Pere
de Rodes, ja que l'any 944 Lluís d'Ultramar va donar Sant Joan Sescloses al
monestir de Sant Pere de Rodes. El 1064 hi ha documentada la consagració de
l'església de Sant Joan.
Durant el segle XIII era parròquia; fou agregada a Santa Maria de Castelló
d'Empúries com a sufragània el 1596.
L'interior va ser reconstruït – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor - després del conflicte bèl·lic que començava
amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMÒCRÀTIC de la II República, ja que s'havien esfondrat les voltes de la nau
i de l'absis.
En els murs laterals exteriors de la nau, s'han detectat reformes
efectuades entre els segles XVII-XVIII.
El coronament del frontis cal datar-lo entre els segles XVIII-XIX.
El 1969, durant unes obres de neteja, es van descobrir estructures
preromàniques amagades sota l'arrebossat, i un fragment de marbre blanc amb
relleus, probablement pertanyent a un sarcòfag paleocristià.
Quan al topònim , el diccionari català valencià balear recull; deriva etimològicament del llatí clausa,
‘tancada’. Segons Balari Oríg. 109, el Closa del toponímic Sant Joan ses Closes
no ve de clausa, sinó per Cros; es funda en la pronúncia Croses, documentada
des del segle XI: cella sancti Johannis de Crosis. Pot esser que Balari tingui
raó, però també és admissible que el canvi de clos en cros se verificàs en una
època molt antiga i que no prejutgi res contra l'etimologia clausa.
Que Sant Joan – pensem que l’advocació de l’ermita és la del Baptista, encara
que agrairem que ens ho confirmeu a l’email coneixercatalunya@gmail.com - intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics,
els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada