El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia i diversos
enllaços relatius a Can Genover de Coquells i la seva capella advocada a un “ Sant Joan” del que com és mal costum no se’n
esmenta l’advocació, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Populari Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ).
Can Genover està situat a uns dos-cents metres de
l'església de Sant Salvador de Coquells.
En recollien imatges els amics de ;
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6898
En parlen abastament a ;
Gran masia del segle XVIII, amb restes d'èpoques anteriors.
Els Genover eren una família de negociants de l'Armentera que entre els
anys 1611 i 1621 adquiriren diversos masos i terres al terme de Vilanant. Un
membre d'aquesta família, Félix Genover (mort el 1748), fou abat de Poblet i
autor d'un dels primers tractats contra la tortura aplicada als presos
Pels documents que es conserven sabem que l'any 1826, can Genove era una
gran pairalia en la qual vivien més de quinze persones, entre el propietari, la
seva família, els mossos, les criades i el capellà privat de la casa.
El veïnat de Cloquells, format per un conjunt de masies escampades, es
troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos kms. de la població. A uns 200
m. de l'església de Sant Salvador de Coquells (reg. 3220) hi ha el mas Genover.
Gran casal format per diverses construccions. L'edifici principal presenta
coberta a dues aigües sobre les façanes principals, i eixida sobre arcades a les
façanes de migdia i ponent.
A l'interior, destaca la sala d'escala monumental (10x8) de nou metres
d'alçada interior coberta amb volta de maó de pla sobre una cornisa d'imposta.
Presenta decoració mural figurativa al sostre i arquitectònica a les parets, i
portes d'accés a les alcoves folrades de teles pintades. Aquestes alcoves tenen
voltes de planta circular i el.líptica amb nerviacions i claus significatives
(un colom com a signe religiós). Els paviments són de terra cuita amb
decoracions geomètrico-florals incises diferents a cada estança. El conjunt de
sala i alcova es juxtaposa a una edificació més antiga (XVII), segons una nova
alineació. Les estances de servei i accessoris es coloquen a la part més antiga
de l'edifici, volumètricament diferenciada de la coberta principal a dues
aigües.
A la façana principal destaca un gran portal adovellat amb un escut i la
data 1735. Les finestres són rectangulars.
El mas compta amb capella, dedicada a Sant Joan. És una petita construcció
d'una nau amb absis semicircular i coberta de volta de llunetes. Té l'accés a
través d'un minúscul pati que li serveix d'atri. A la façana principal s'hi
llegeix: JOAN GENOBER 1771.
A destacar també el pou vora l'entrada de tramuntana.
Patrimoni Gencat en diu; El mas Genover es troba situat a uns dos-cents
metres de l'església de Sant Salvador de Coquells. És un gran casal cobert amb
teulada de doble vessant, sobre les façanes principals. El portal és d'arc de
mig punt amb grans dovelles, al costat del qual hi ha una porta de dimensions
més reduïdes amb un escut en relleu i la data 1735. Les finestres són
rectangulars i totes elles es troben tapiades. A dins d'aquest mas hi havia la
capella de Sant Joan del mas Genover. Avui encara conserva la seva estructura
però no el seu ús. Aquesta capella es troba afegida a l'angle nord-est del casal.
És una petita esglesiola d'una nau amb absis semicircular. A la llinda de la
porta s'hi llegeix: JOAN GENOBER 1771. Segurament aquest any fou acabada la
capella. La volta de la nau és de llunetes i el petit campanar que es dreça al
capdamunt és d'un sol arc.
https://www.emporda.info/comarca/2019/08/20/can-genover-finca-agricola-ramadera/441874.html
Llegim amb complaença que es manté
la vida a Can Genover, esmentada com finca agrícola i ramadera de Vilanant que
treballa amb ecològic
Quan al topònim Vilanant; en la documentació antiga Villa Avondant (segle
X), compost de vila i un antropònim medieval.
VILANANT. DCVB,s.v.,808. Etim.: del llatí villa Abundanti (genitiu de Abundantius, nom personal). Les grafies del topònim que apareixen en els documents medievals ens donen l'evolució fonètica des de villa Abundanti, passant per villa Aonant fins a Vilanant. AEBISCIIER,18: nous sommes évidemment en présence du nom de personne Abundantius, que Meyer-Lübke cito à caté du féminin Abundarttia pour la péninsule ibérique,II,p.39. I1 donne une citation de Schwabe, d'après lequel on connait deux personnages d'Afrique ayant porté ce nom: un évéque d'Hadrumète et un prétre nommé par Saint Augustin.
TOPONÍMIA MEDIEVAL DE L'ALT EMPORDÀ (Municipis i Agregats), Maria Josepa
Arnall i Juan[1] (Vila-sacra, Alt Empordà, 5 de novembre de 1948 - ibid., 31 de
maig de 2002)
Quan al topònim , Coquells (Cocollellos)
documentat per primer cop en un document de l'any 966.
Al segle XVI hi hagué un priorat denominat Sant Salvador de Cugullells.
El diccionari català valencià balear ens proposa :
CUQUELLO, Ocell grimpador de la família dels cucúlids, espècie Cuculus
canorus; cucut ; «Si el tres d'abril el cuquello no ha vingut, o s'ha mort o s'ha perdut»
CUQUELLO , Olivera i oliva del cuquello: oliva molt petita i sense quasi
gens d'amargor, de manera que es pot menjar sense adobar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada