La descripció ens diu que el castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli.
Està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345. El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837. Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial.
Del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià i Sant Corneli, que és d'estil llombard, amb planta ce creu llatina d'una sola nau i absis trevolat. L'any 1966 en fou recuperada una torre, que restava immersa en el calç de la façana.
Actualment l’edifici funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.
El Josep Olivé Escarré té 89 anys, i al llarg de la seva vida ha visitat alguns països europeus, Rússia, i l’illa de Cuba, entre altres destins fora del REINO DE ESPAÑA que també a recorregut abastament.
Ja fa més de dos anys que viu apassionadament el ‘descobriment’ de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada