L’edifici és compost d’una nau única, coronada vers llevant, per un ampli
espai presbiteral acabat entres absis poligonals, de cinc cares el central i
tres els laterals.
.jpg)
La nau és coberta amb una volta apuntada, reforçada amb tres arcs torals
que troben suport en unes pilastres encastades als murs laterals, a manera de
ressalts.
Els absis, que s’obren al presbiteri amb arcs apuntats, són coberts amb
voltes de pedra que no arriben al quart d’esfera.
Entre els murs i les cobertes s’interposa una cornisa que s’estén, tret del
mur de ponent, per tots els paraments interns de l’edifici.
El temple és il·luminat per un bon nombre de finestres i finestrals, que,
llevat de la façana de tramuntana, afecten tots els altres murs,
preponderantment la capçalera, on adopten encara uns caràcters romànics,
concretats en l’estructura i en els elements ornamentals. La resta de
finestrals, que assoleixen unes grans proporcions, ja són marcadament gòtics.
L’accés al temple es fa a través d’una portalada àmplia, oberta al mur de
tramuntana, que dona al carrer Major. De característiques gairebé idèntiques a
la de Sant Miquèu de Vielha, ja s’inclou dins una tipologia netament gòtica,
però tot just despresa del darrer romànic, la influència del qual, en alguns
detalls, encara és patent.
Al mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dues
obertures el primer i amb una sola obertura el segon. Les inferiors són
coronades per arcs de mig punt, motllurats i en degradació, sostinguts als
laterals per columnes coronades amb capitells llisos; l’obertura inferior, que
ha estat retocada, també és coronada amb un arc de mig punt que, com els
altres, recolza sobre unes columnes acabades amb capitells sense esculpir.
L’aparell de l’edifici és constituït per carreus, de mides força
voluminoses, ben carejats i polits, distribuïts en filades horitzontals
perfectes.
Es tracta d’un edifici romànic tardà que inclou tot un seguit d’elements
gòtics, incorporats posteriorment, els quals no es fan estranys dins el
conjunt, atès que són embeguts per una construcció que sembla acceptar les darreres
reminiscències d’un estil i les primeres manifestacions d’un altre.
Darrerament, hom consolidà l’edifici, bo i sobrealçant, entre altres coses,
els murs de la construcció, fet que es fa ben patent a totes quatre façanes.
L’església es troba en bon estat de conservació.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-o-sant-sernilh-de-betren-vielha
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4697
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada