dijous, 9 de desembre de 2021

MONESTIR ADVOCAT A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL AL POBLE DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941)   , la M. Lluïsa Ramos i Martínez , el  Jordi Saura i Tarrés, el  Jordi Vigué i Viñas  (  Sant Hipòlit de Voltregà 16/2/1942) , i l’ Anna Orriols i Alsina, escriuen de l’església de Sant Miquel de Fluvià, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0981201.xml


Edifici de planta basilical de tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals i capçada per tres absis semicirculars. L’estructura es resol a l’interior mitjançant uns pilars rectangulars, dels quals arrenquen els arcs formers, de comunicació entre les naus, i els torals, de sosteniment de les voltes. La coberta de la nau central és de canó, com la del creuer, mentre que a les naus laterals la volta és de quart de cercle. L’arc triomfal, els torals de la nau central, els dos dels braços del creuer i els petits arcs cecs que decoren l’interior de l’hemicicle de l’absis major són de mig punt i sostinguts per semicolumnes amb capitells esculpits. L’exterior de la capçalera presenta una decoració llombarda, d’arcuacions entre les lesenes.


La configuració arquitectònica d’aquest edifici és molt semblant a la d’altres basíliques empordaneses, com és ara Santa Maria de Roses o Sant Quirc de Colera; i encara s’assembla més a Santa Maria de Vilabertran, i de manera especial a la seu rossellonesa de Santa Eulàlia d’Elna; totes aquestes basíliques són datables dintre el segle XI.


Sant Miquel de Fluvià és perfectament atribuïble al començament de la segona meitat del segle XI, no solament per les seves estructures, sinó també per les notícies documentals conegudes que es refereixen a l’acta fundacional del monestir i a la consagració de l’església.

 

El monument romànic ha sofert algunes reformes i hi han estat afegides diverses construccions posteriors, que evidencien el pas dels segles. La part superior dels murs del campanar i del temple és coronada per merlets, i els matacans són d’una obra de fortificació segurament d’origen baix-medieval.





Fotografia. Gabriel Martin Roig


Una transformació més notable de les estructures romàniques fou fet al segle XVI, que foren modificades les obertures de la façana de ponent. En aquest frontis, de forma rectangular, al lloc que ocupava l’antiga porta romànica, fou construïda una portalada gòtico-renaixentista d’arquivoltes apuntades en gradació, datada, segons la inscripció de la llinda, l’any 1532. Les mènsules d’on surten els feixos d’arquivoltes i les situades a la base i a cada extrem de la llinda presenten decoracions figurades. Sobre la porta hi ha una rosassa senzilla que cal suposar obrada també al segle XVI, i a la part superior del mur hi ha un matacà, del qual només resten les cartel·les de sosteniment i alguns carreus. La façana és coronada per una cornisa incurvada.

 

Les úniques obertures romàniques que conserva aquest frontis són les dues finestres d’arc de mig punt que, una a cada banda de la porta, donen llum a les naus laterals; la del costat de migdia és de doble biaix i presenta, exteriorment, dos arcs en gradació; l’altra, que dóna a la nau septentrional, podria haver tingut la mateixa estructura, però ha estat força malmesa. Sota mateix, encastada al parament, hi ha una làpida sepulcral de l’any 1258.

 

Fou probablement també al segle XVI que, a més de les reformes esmentades de la façana, hom construí el cor d’estil gòtic i es féu una important reparació de la volta de la nau central, que per aquest motiu és de forma apuntada en un tram molt llarg de l’extrem de ponent.

 

Tot el costat meridional de l’església dóna a un pati o solar, actualment de propietat particular, on es pot suposar que hi havia el claustre del monestir i, al seu voltant, altres dependències monàstiques.

 

No resten estructures visibles, in situ, de les galeries d’aquest claustre.

 

Al mur lateral de la nau de migdia, que dóna al pati esmentat, hi ha una petita porta que comunicava amb el claustre, ara tapiada. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles de mida reduïda, ben tallades, i té una petita llinda monolítica. Presenta la singularitat de tenir l’espai del timpà decorat amb aparell d’opus reticulatum, que és fet amb petites peces romboïdals, ben tallades i polides, de pedra sorrenca.

 

En aquest mateix mur hi ha dues finestres romàniques de doble esqueixada i arcs de mig punt.

 

Les naus laterals del temple són cobertes en un nivell força més baix que la nau central. Aquesta particularitat ha motivat que, en alçar-se els murs de la fortificació sobre l’obra romànica, es formessin unes estances o uns terrabastalls damunt les dues naus laterals. El mur del terrabastall que resta sobre la nau meridional conserva, en tota la llargada de la nau, els merlets rectangulars, cadascun dels quals té una petita sagetera.

 

El transsepte sobresurt dels murs laterals de les naus. El braç meridional, que dóna també exteriorment a l’hort on hi hagué el claustre, té tres finestres una en cada un dels tres murs exteriors. D’aquestes tres obertures només són visibles les del costat de migdia i de llevant, aquesta darrera emplaçada sobre el nivell de la coberta de l’absidiola de migjorn, que s’adossa al creuer. Ambdues són d’arcs de mig punt i de doble esqueixada amb el vessant extern format per dos arcs en gradació. L’altra obertura, la del mur de ponent, fou tapiada en ésser fortificat l’edifici. Aquest braç de migdia del creuer és l’única part de l’església on no s’han conservat els merlets. A la meitat inferior del mur meridional hi ha adossada la sagristia, una petita construcció de planta rectangular que fou afegida al darrer quart del segle XVIII.

 

Al mur lateral de tramuntana de l’església hi ha un parell de finestres prop de l’extrem occidental. Ambdues obertures, les úniques que té aquest mur, són d’un sol biaix i arcs de mig punt amb els exteriors monolítics, i presenten la curiosa particularitat de trobar-se molt pròximes, a poc més d’1 m de distància. També sorprèn la situació molt poc enlairada d’aquest parell de finestres, ja que s’obren a menys de 2 m d’alçada respecte al nivell del sòl actual. A la part superior d’aquest llenç hi ha els merlets, una mica escalabornats, que encara conserven les espitlleres, i, en algun cas, els garfis i les mènsules que sostenien els mantellets. A la part inferior d’aquest mur es conserva un fragment de llenç en el qual és visible l’arrencada de tres lesenes, que romanen truncades o inacabades. Tant pot tractar-se de vestigis d’un temple anterior com formar part d’un primer projecte no finalitzat, en què poden ésser incloses les lesenes tallades de l’absis central.

 

El campanar de Sant Miquel, una magnífica torre romànica de planta quadrada, es dreça adossat al braç septentrional del creuer, del qual és separat uns pocs centímetres. Així, doncs, el cloquer és una construcció exempta, que no ha estat unida a l’església. Aquesta peculiaritat pot passar desapercebuda, ja que a l’època que fou fortificat l’edifici hom uní l’església amb el campanar mitjançant dues parets perpendiculars a ambdues construccions i fou buidat el mur del transsepte, de manera que entre aquest i el mur de migjorn del campanar hi ha un estret passadís d’1 m d’amplada, clos als dos extrems per les parets esmentades, fetes quan hom fortificà el monument. És des de l’interior d’aquest passadís des d’on, actualment, hom pot veure clarament que el cloquer és un edifici lliure, adossat al temple. Per aquest motiu, per entrar a la torre no cal passar per l’interior de l’església. A la banda de ponent hi ha una porta que comunica l’exterior de l’edifici amb l’esmentat passadís que separa el campanar del creuer; en aquest corredor hi ha l’obertura d’arc de mig punt d’entrada a la torre. Hi havia hagut també una porta rectangular a la paret septentrional del transsepte que comunicava l’interior del temple amb el campanar, però avui és tapiada.

 

El braç septentrional del creuer, com el de la banda oposada, té tres finestres. La del mur de tramuntana dóna al passadís que separa l’església del cloquer; la de llevant es pot veure sobre la intersecció del mur del creuer amb la coberta de l’absidiola de tramuntana, la del costat de ponent, sobre el nivell de la volta de la nau lateral, és tapiada, i dóna al terrabastall construït damunt l’esmentada nau. Són obertures d’arcs de mig punt i de doble biaix. Aquesta ala del creuer conserva l’emmerletat en la part alta.


https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae49fluv.htm


No conèixer l’Empordà és un pecat mortal per als catalans


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada