Els nacionales entraven a Canet de Mar al mes de febrer de 1939, i amb ells entrava - per durar molts i molts anys - l’obligació de parlar en CRISTIANO, i la
prohibició de fer-ho en llengua catalana, llengua que és agradable a les
orelles del bon Déu, que creava els pobles i la diversitat.
Els de Canet de Mar d’una certa edat, parlen i no acaben, de l’estultícia dels
mestres que els imposava la dictadura, tots ells, havien estat com a màxim
alféreces “provisionales” , i llevat de l’activitat militar
no tenien cap altra alternativa “professional”,
i el dictador agraït els va convertir en MAESTROS NACIONALES, malgrat que bona
part d’ells tenien greus dificultats per llegir i/o escriure, el que tenien
però, tots en comú, era un odi irracional a la llengua catalana, als catalans i
a Catalunya.
La dictadura “
formal” s’acabava l’any 1978 amb l’entada en vigor de la Constitución de 1978,
i la “ democraciola” que semblava voler posar fi, a segles de repressió.
Recentment Canet
de Mar constatava que els nacionales tornaven a entrar, ara sense armes, però, amb el mateix odi
irracional a la llengua catalana, als catalans i a Catalunya.
La repressió –
no sigueu ingenus - no s’atura al Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada