TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: LA TORRE ALBAGÉS DE SANT LLORENÇ SAVALL. IN MEMORIAM DEL SEU PROMOTOR EL MESTRE JOSEP ALBAGÉS I VENTURA, I DEL SEU AUTOR, EL JOAN MAURICI PLA PELEGRI.

divendres, 3 de desembre del 2021

LA TORRE ALBAGÉS DE SANT LLORENÇ SAVALL. IN MEMORIAM DEL SEU PROMOTOR EL MESTRE JOSEP ALBAGÉS I VENTURA, I DEL SEU AUTOR, EL JOAN MAURICI PLA PELEGRI.

Dinàvem a la Fonda Rius el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ho fèiem abans de de que comencés “ oficialment “ l’apartheid a les persones que per un motiu o altre, no s’han vacunat per previndré “ presumptament “ la Covid.19, de moment les restriccions es practicaran al sector de la restauració, en activitats esportives en locals tancats, ...., la previsió però, és que ben aviat s’estiguin al transport públic, al comerç,..., fins aconseguir que aquestes persones quedin confinades als seus domicilis, on hauran d’esperar que els arribi la mort.

Aprofitava per retratar – una vegada més – la Torre Albagés, de la que en diuen al Mapa de Patrimoni – amb tota consciència de la falsedat de les dades-; Torre d'estiueig propietat de l'industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla.

Josep Albagés i Ventura (Vimbodí, 1877 - Barcelona, 1964) fou un mestre i pedagog català, que va estar destinat a Sant Llorenç Savall – que li dedica un carrer - , en la seva estada va fer amistat amb el Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç de Savall, 6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981 ), al que li va encarregar aquest edifici, que segons m’explicava el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Sant Llorenç Savall, 6 de maig de 2019 ) ,va tenir un cost de 50.000 pessetes.

No tinc constància que Sant Llorenç així dedicat un carrer al Joan Maurici Pla Pelegrí, com si feia amb el Joan Solà i Farell, O.F.M. Cap. (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 11 d'agost de 1884 – Barcelona, 27 d'agost de 1973) que escollia el nom de Maties en entrar en religió, i que seria anomenat bisbe de Colofó, una de les ciutats que es va atribuir ser el lloc de naixement d'Homer, i de la que no es conserven quasi restes. El Sant Llorenç d’avui és en gran part el resultat de l’acitvitat del Joan Maurici Pla Pelegrí.

La torre Albages, l’any 1937 fou incautada per l'Ajuntament i convertida temporalment en escola pública.

El Mapa de Patrimoni la descriu com un edifici de principis de segle XX, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí.

La planta és quadrada, amb cossos afegits a totes les façanes que recorden la forma de creu, i l'edifici està coronat per una torreta lateral.

L'obra és de maó vist i té acabats ceràmics.

Patrimoni Gencat en diu ; Habitatge format per diferents parts: el cos principal té dues plantes amb teulada a quatre aigües; d'ell surt, de la banda esquerra del frontis, un cos amb teulada a dues aigües formant en el pis superior una galeria amb arcades fetes amb obra vista, amb arcs apuntats. Sota teulada, una petita finestra indica la situació de les golfes. A la dreta del frontis s'aixeca una torre de planta quadrangular amb finestres amb arc de mig punt al pis superior, la teulada és de quatre aigües. Sortint de la torre i seguint la façana lateral esquerra i posterior, segueix l'edifici una balconada treballada en pedra. La part posterior de l'edifici mira al riu Ripoll, que discorre als peus de l'edifici.

L’edifici , situat al carrer del Ripoll - face to face amb la Fonda Rius - carrer on hi han alguns edificis notables que podrien també ser obra del Joan Maurici Pla Pelegrí , es va degradant de forma manifesta, davant la indiferència de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.