Quan les escoles es pensaven pels nens...
A finals de l’any 1936, en els primers mesos del conflicte bèl·lic
que s0iniciava amb la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGITIM
i DEMOCRÀTIC de lI República [ període trpagic que els historiadors de la dictadura qualificarien de Guerra Civil (1936-1939) ) , amb un cens
escolar de 360 alumnes, l’Escola Mixta de Pla de Ter (nom amb què es conegué
l’antic poble de Santa Eugènia de Ter mentre durà la guerra) situada a l’antic
edifici de la rectoria, no reunia ni de bon tros les condicions més idònies per
a la seva finalitat, "... de poca capacidad y absolutamente inaceptables
por estar faltos de higiene; carece también de campo de juegos y no reunen en
mucho las condiciones técnicas vigentes". Així, al mes de febrer de 1937,
el Consell Municipal, va aprovar la creació d’una Escola Graduada de vuit graus
o seccions i la construcció del corresponent edifici escolar en un terreny de
secà, popularment conegut com El Pedreguet, molt proper al pont del Dimoni i a
la via del Tren d’Olot.
L’encarregat de l’ambiciós projecte
fou l’arquitecte Emili Blanch Roig (La Pera, 1897-Girona, 1996), que dissenyà
una moderna escola clarament inspirada en l’estil racionalista, és a dir,
prioritzant la funcionalitat i pensada pels qui realment havien d’utilitzar-la:
mestres i escolars; tant per l’emplaçament (lo suficientemente distanciado de
cualquier posible edificación lindante que pueda privarle el que disfrute el
máximo de soleamiento), el sistema constructiu (con los procedimientos más
ventajosos posibles con tal de dar al edificio la màxima solidez y perfección),
els equipaments (vestíbulos roperos, 8 aulas de 54 m², salas de trabajos
manuales y labores, despachos para profesores, una espaciosa sala de actos,
biblioteca, WC, urinarios, labavos duchas, calderas de calefacción, ...) i la
distribució (en forma que todas las Aulas tengan la misma orientación al
mediodia).
Les obres del nou Grup Escolar, nom
que rebien les escoles en temps de la II República (1931-1939), es portaren a
terme durant tot l’any 1938, però, malgrat que es va fer una mena d’inauguració
convidant a tots els veïns del poble a una arrossada popular al pati de
l’escola, la Guerra Civil finalitzà abans aquestes s'enllestissin del tot.
L’edifici escolar es va acabar definitivament l’any 1942 (mentrestant, les
classes foren impartides pel capellà de la parròquia, conegut com a
"mossèn Cassola", en un local del carrer Costabona) i, durant anys, a
més d’Escuelas Nacionales, l'edifici també va servir com a seu de l’Ajuntament
i del Jutjat de Pau (ambdós fins l’any 1963 en que el municipi fou annexionat a
Girona), d'església parroquial (fins l’any 1952 en que la parròquia es
traslladà al nou temple del Grup Sant Narcís) i de vivenda per mestres, ... tot
un "edificio de multiples servicios" tant a gust del llavors règim
governant.
Actualment, l’edifici en qüestió,
popularment conegut com Col•legi Groc, convenientment renovat i ampliat segons
les necessitats de cada època, correspon a l’Escola Santa Eugènia., ... l'única
escola de Girona construïda de nova planta en el trist període de la Guerra
Civil.
Com a curiositat dir que, durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, a l'escola també se l'anomenava, col·loquialment, com "El Grup del Dimoni" per la seva proximitat al popular pont del mateix nom.
Plànol original del projecte de l'escola del Pla de Ter (AHMG) i fotografia
aèria del mes de gener de 1939 on, dins el cercler vermell, es veu l'edifici
escolar ja molt avançat (Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare de Roma).
Jaume Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada