L’Odo Arranzarlanzon m’enviava fotografies de la petita església d'una sola
nau rectangular amb absis semicircular advocada a Sant Quirze i Santa Julita de
Merlant , situada a la muntanya de
Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble
de Merlant, municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany
Fotografia. Odo Arranzarlanzon
Fotografia. Odo Arranzarlanzon
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=34398
Patrimoni Gencat explica que la nau
està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A l'absis i als murs
laterals hi ha unes pintures murals de temàtica religiosa de l'any 1952, obra
de la pintora Anna Solà Galí, que signa desprès de casada amb Victor M. Imbert,
com Anita Solà d’Imbert. ( Barcelona, ( 1906 –
1995)
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0063304.xml
La façana té una porta d'arc de mig punt adovellada, per sobre hi ha una
finestra de doble esqueixada i, coronant la façana, un campanar de cadireta de
dues obertures amb una petita teulada sustentada, per un costat, el campanar i,
per l'altre, per dos pilars. El parament dels murs són de carreus escairats que
formen filades regulars. La coberta és a dues aigües.
Davant de l'ermita, a la dreta de la portalada d'accés, es troba un pedró
conegut com a pedró de Merlant. Es compon per una base cilíndrica feta de
morter que aguanta una gran pedra de molí monolítica, a sobre de la qual hi ha
una creu de ferro forjat. El pedró tradicionalment es feia servir com a punt de
partida de les processons i per fer la benedicció del terme, que a Merlant se
celebrava el dia 3 de maig per la festa de la Santa Creu.
En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República,
fou espoliada i van desaparèixer – no per
a tothom - una majestat, una taula amb
pintures romàniques i les campanes entre altes béns, va ser restaurada el 1942
per Francesc Gallifa i Rifà, fill de Francesc Gallifa i Gomis, industrial tèxtil i propietari de la Fàbrica de Cal Gallifa de
Sant Joan de Vilatorrada (Bages), que l’any 1902 iniciava la construcció de can
Gallifa, amb una capella dedicada al Sant Crist, la propietat ha
estat declarada bé cultural d’interès
local.
Entre el 1983 i el 1985 s'hi feren obres de restauració impulsades pel
Centre Excursionista de Banyoles.
http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2018/0310_012.pdf
ELS GOIGS DEL PLA DE L'ESTANY, EL COLLELL I ROCACORBA
Autor: Joan Anton Abellán Manonellas
(Barcelona, 1955)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada