dimarts, 7 de desembre del 2021

SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE MERLANT. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

L’Odo Arranzarlanzon m’enviava fotografies de la petita església d'una sola nau rectangular amb absis semicircular advocada a Sant Quirze i Santa Julita de Merlant ,  situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany



Fotografia. Odo Arranzarlanzon


Fotografia. Odo Arranzarlanzon




http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=34398

Patrimoni Gencat explica que la  nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A l'absis i als murs laterals hi ha unes pintures murals de temàtica religiosa de l'any 1952, obra de la pintora Anna Solà Galí, que signa desprès de casada amb Victor M. Imbert, com   Anita Solà d’Imbert. ( Barcelona, ( 1906 – 1995)  

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0063304.xml

La façana té una porta d'arc de mig punt adovellada, per sobre hi ha una finestra de doble esqueixada i, coronant la façana, un campanar de cadireta de dues obertures amb una petita teulada sustentada, per un costat, el campanar i, per l'altre, per dos pilars. El parament dels murs són de carreus escairats que formen filades regulars. La coberta és a dues aigües.

 

Davant de l'ermita, a la dreta de la portalada d'accés, es troba un pedró conegut com a pedró de Merlant. Es compon per una base cilíndrica feta de morter que aguanta una gran pedra de molí monolítica, a sobre de la qual hi ha una creu de ferro forjat. El pedró tradicionalment es feia servir com a punt de partida de les processons i per fer la benedicció del terme, que a Merlant se celebrava el dia 3 de maig per la festa de la Santa Creu.


En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fou  espoliada i van desaparèixer – no per a tothom -  una majestat, una taula amb pintures romàniques i les campanes entre altes béns, va ser restaurada el 1942 per Francesc Gallifa i Rifà, fill de Francesc Gallifa i Gomis,  industrial tèxtil i  propietari de la Fàbrica de Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), que l’any 1902 iniciava la construcció de can Gallifa, amb una capella dedicada al Sant Crist, la propietat   ha estat declarada  bé cultural d’interès local.


http://www.ddgi.cat/municipis/Porqueres/03%20ANNEX%20III-%20actualitzat-Cat%C3%A0leg%20de%20Masies%20i%20Cases%20Rurals.pdf


Entre el 1983 i el 1985 s'hi feren obres de restauració impulsades pel Centre Excursionista de Banyoles.

http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2018/0310_012.pdf


ELS GOIGS DEL PLA DE L'ESTANY, EL COLLELL I ROCACORBA

Autor:  Joan Anton Abellán Manonellas (Barcelona, 1955)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada