El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica fotografies de nucli de Figols, poble i cap de municipi de Fígols i Alinyà, situat a l’esquerra del Segre, a 602 metres d’altitud, davant per davant d’Organyà, a
l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre; s’ordena a banda i banda del carrer Major.
Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la
Vall i el de les Eres.
En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o
d’Alinyà i el d’Organyà.
L’antiga capella del Roser ha desaparegut.
En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el
poble pel vell camí de la Séquia.
L’església és romànica, d’una nau,
coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions
llombardes. A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles
capelles rectangulars afegides a l’obra antiga. El portal, adovellat, és a
migdia i un campanar de cadireta s’aixeca sobre la paret de ponent.
A Fígols hom celebra la festa major petita per Sant Sebastià (20 de gener),
la festivitat de Sant Víctor (14 de maig) i la festa major el primer diumenge
de setembre.
El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el
839. El 1836, durant la primera guerra Carlina, hi havia destacada a Fígols una
partida de tiradors de Catalunya i nacionals de Tuixén i Organyà, en nombre
d’una trentena, que foren objecte d’un parany dels carlins, per la qual cosa es
refugiaren a l’església. En no poder-hi entrar, els carlins calaren foc a
l’edifici i els liberals hi moriren cremats.
Fígols d’Organyà formà municipi propi fins que l’any 1972 es fusionà amb
Alinyà per crear el municipi actual.
L’antic terme comprenia els pobles
de Fígols i Canelles de Segre , les caseries de Romanius i l’Obac , el veïnat
de Voloriu i el despoblat de Voltrera .
Bé que l’etimologia de Fígols no ha estat ben establerta, sembla que podria
derivar de ficulos , diminutiu de ficos “figueres”, de manera que equivaldria a
“figueretes” o “figueroles”, noms que abunden en la toponímia, segons el
diccionari d’Alcover-Moll.
El Jordi Vila Juncá està fent una gran tasca en la divulgació del Patrimoni
Històric, tasca de la que ocasionalment se’n fan ressò alguns mitjans de
difusió de la comarca de l’Urgell sobirà:
IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL
SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS. LA CATALUNYA DELS SOMNIS.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html
LO FORAT DE PERLES. FIGOLS I ALINYA. L’URGELL SOBIRA. VEGUERIA “ IN
PECTORE” DELS PIRINEUS
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/lo-forat-de-perles-figols-i-alinya.html
ESGLÉSIA DE SANT VICTOR DE FÍGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.
LLEIDA.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/esglesia-de-sant-victor-de-figols.html
SANTUARI DE SANTA PELAIA DE PERLES. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/santuari-de-santa-pelaia-de-perles.html
“obiter dicta”, no volem deixar sense comentar de forma explicita que el tema
del desplegament de l’organització
territorial de Catalunya, és quasi còmic, o si us agrada més “patètic”; tenim una
Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per
incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO
FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això
bàsicament beneficia directament a les
Diputacions Provincials, i a tots els que malden perquè Catalunya sigui “ pels
segles dels segle “, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA, i perjudica de forma permanent, als que malgrat tot,
voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada