dilluns, 2 de desembre del 2019

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D'OLÓ. EL MOIANÈS.

Pujàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, fins l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Oló que apareix esmentada l’any 999, data en què es féu una deixa per a la seva dedicació; el 1077 se'n documenta una altra, així com també el 1093.

Situada dintre de l'antic terme del castell d'Oló, la seva història està vinculada a la del castell.

Com a parròquia apareix esmentada el 1093.

Fins el 1332 que durà el domini de la família Oló sobre aquesta parròquia, i fou en aquesta data que el castell fou venut a Ot de Montcada.

L’any 1364 el Monestir de l'Estany l'adquirí, i en va dependre fins que s'extingí la vida regular del monestir, cosa que succeí el 1592, data en què es crearen les Cinc Dignitats Reials - 5 canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuen com a co-senyors o co-barons, l'església de Santa Maria d’Oló, en dependrà fins a l’any 1775 en que es produeix l'extinció de la comunitat , des d’aleshores l'església passa a ser parròquia ordinària del Bisbat de Vic

L'edifici actual construït cap el 1646, sembla no conservar cap resta romànica.

Patrimoni Gencat ens diu que l’estructura de l’església actual està formada per tres naus. La nau central és de forma rectangular i 20 metres d’allargada per 8 metres d’amplada. A dreta i esquerra de la nau central, hi ha dues naus laterals, de 12 metres d’allargada per 4 metres d’amplada. L’absis és rectangular, i Sa nta Maria llueix un campanar esvelt en forma de torre. La porta d'accés està coronada per un arc de mig punt, a sobre del qual hi ha un frontó partit, amb un escut al centre i dos florons. Flanquejant la porta trobem en relleu una pilastra a cada cantó. En la portalada hi ha gravada la data de 1646. Un ull de bou s'obre en la part superior de la façana, En l'absis hi podem veure les restes d'una finestreta tapiada. L'aparell és obrat amb carreus irregulars de calcaria i gres, sense ser disposats en filades.


L'interior de l'església és fosc. A l'entrada hi ha un cor i l'església és coberta amb volta d'aresta falsificada.

L'església parroquial de Santa Maria d'Oló conserva dos retaules barrocs. El retaule major, dedicat a la Mare de Déu Assumpta, és obra de l'escultor manresà Pau Sunyer.


La seva construcció fou contractada l'any 1663 i es va acabar l'any 1673. De planta poligonal, amida 8,40 metres d'alçada per 6,30 metres d'amplada. Cal remarcar-ne el bon tall de les escenes bíbliques i marianes representades en els diversos plafons. El retaule fou restaurat l'any 1991.

En la nau lateral dreta es conserva un petit retaule de Sant Isidre.

Especial esment a la imatge del Crist de la pregunta, que amb el cap alçat, i els ulls oberts, formula el seu, "Elohí, elohí, lemà sabactani?" Que traduït vol dir: "Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?"



Ens expliquen que únicament es fa culte el dia de Sant Sebastià, 20 de gener a l'Església Catòlica Romana, 18 de desembre a l'Església Ortodoxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada