Divendres
31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma,
Mallorca, 27 d'abril de 1947 :
Aigo, vos
demanam, aigo
i vós, senyor,
mos dau vent
i mos girau ses
espatlles
i fais com qui
no mos sent.
A s'hort sa
terra és eixuta,
s'ha mort tot
el que hem sembrat,
es tarongers
s'han 'secat,
es blat és mort
i no és nat.
Abans, senyor,
éreu flors,
ara, senyor,
sols sou cards.
Abans, senyor,
éreu amor,
ara s'amor s'ha
assecat.
Abans, senyor,
éreu horts,
ara, senyor,
pols i vent.
Abans, senyor,
éreu gent,
i ara, on és,
on és sa gent?
En aquest
enllaç la podreu escoltar.
https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY
Havia anat a
Terrassa per veure fins on és veritat que es poden posar soles noves a les botes
de muntanya, tinc unes Salomon que em costaven 180€, i que han
resultat una estafa – una més, de les que perpetren les empreses sobre els
consumidors amb el silenci, quan no la complicitat de les Administracions
públiques-, oi?. .
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html
Lliurava les
meves botes a RESOLARGRIP que tenen parada al Mercat de la Independència:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/03/mercat-de-la-independencia-terrassa.html
A la sortida
retratava – sortosament encara continua dempeus - la que havia estat la Confiteria Carné (1908),
i actualment és farmàcia
Llegia que Joaquim
Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866[1] - 26 de
desembre de 1942 ) fou un pintor català
pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa,
en va ser l’autor i el promotor Lluís Albiñana i Domingo.
La façana
respon a un modernisme colorista, que recorda a les obres de l’arquitecte Josep
Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de
1956) amb arrels castellarenques per part de mare.
Sobre el mur
estucat blanc destaquen les inclusions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de
ceràmica vidrada (en la qual predomina el color verd, groc i vermell), la
cornisa esglaonada rematada per un senzill rellotge de sol vorejat de trencadís
ceràmic d’or, les garlandes florals i la data de construcció de l’edifici, el
trencadís ceràmic sobre l’arc de la porta d’accés a l’edifici i els esplèndids
treballs de forja del balcó del primer pis. L’interior de l’establiment està
decorat amb pintures murals paisatgístiques del propi Joaquím Vancells Vieta .
A l’interior, destaca el mobiliari d’època,
els treballs de serralleria, la ceràmica vidrada i elements forjats.
En el moment de
fer la fotografia s’aturaven davant la façana un grup nombrós de persones,
sembla que el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, exerceix una forta atracció,
oi?.
A la tornada escoltava per la ràdio . la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)
https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/
I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714, “ de vegades la pau, no és més que por “.
https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks
Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma.
M’explicava un
home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits
- mal dits – independentistes
qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA. I li semblava hipòcrita que ARA li
atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.
La reacció dels
grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava
“ normal”.
No li calen enemics a Catalunya – que en té, molts,
i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem
condemnats pels segles dels segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada