divendres, 22 de març del 2024

MAS EL GARFIS & MONTJOIA. MOIÀ. EL MOIANÈS.

 

El Josep Valldeoriola publica imatges del mas el Garfis,  el nom actual del mas és La Monjoia degut a l'anterior propietari Mn.  Sebastià Fàbregas Capdevila ( Sabadell, 25 d'abril de 1925 + Moià, 4 de setembre  de 2006 ) , que li va posar el nom d'un antic mas proper (al nord) que es deia així i del qual només queden algunes estructures dels murs.



Pertany a la parròquia de Ferrerons.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/garfis

Imatges de Moià al Fons Salvany :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/moia

Imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Moi%C3%A0

La desapareguda masia de la Monjoia tenia una capella advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita  Santa Maria per  imposició de la llengua castellana ,  era una capella petita, d'una sola nau, situada enmig dels edificis de la Monjoia.

 Es tracta, de fet de dues capelles, una d'interior i una altra d'exterior, a l'aire lliure, tot i que la segona, l'exterior, ha desaparegut.

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Monjoia_(Moi%C3%A0)


http://latosca.cat/La_Tosca_112006.pdf 

A principis dels anys setanta, el bisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) a Mn. Sebastià Fàbregas Capdwvila,  posar en marxa la primera casa de colònies que hi haurà en les diòcesis catalanes. I, així, ell compra la masia de Garfís, que incloïa les runes de l'antic mas de la Monjoia, i ho converteix, amb el nom de Montjoia, en un establiment pioner i modern, tant pel que fa a les instal·lacions com als mètodes educatius que s'hi utilitzen.

La dedicació a aquesta tasca, que comporta molt esforç físic i moral, li provoca una pèrdua de la salut i li han d'amputar una cama. Això era a mitjan dècada dels setanta.

Coneix la reflexoteràpia podal, gràcies a la qual es refà i, entusiasmat, es dedica en cos i ànima a aquesta pràctica sanatòria.

Pel març de 1983 n'organitza el primer curs, activitat que va continuant sempre.

 A Roma, soluciona un problema de lumbàlgia del cardenal Gantin, el qual l'invita a preparar els missioners perquè puguin dur aquesta tècnica als països on treballen; així comencen els cursos a la Ciutat Eterna, que també continuaran fins avui.

 A partir d'aquest moment, s'obren centres de reflexoteràpia en divuit països, on sona el nom de Moià.

Abans de morir, deixa constituïda una fundació, els membres de la qual volen continuar l'esperit que l'animava a ell i que es resumeix en les paraules evangèliques que ell repetia sovint: «aneu per tot el món predicant la Bona Nova i guarint els malalts»

http://www.montjoia.com/lafundacion.asp

http://www.montjoia.com/contacto.asp

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada