El Catàleg dePatrimoni de Ripoll diu del mas el Grau de Llaés a la fitxa 154 ; el mas, en ruïnes, sembla constituït per
dos volums a dos aiguavessos, dels quals encara es poden veure dues portes a la
cort amb cairats per llinda i una tercera porta a la planta baixa emmarcada per
grans carreus. Queden dretes unes escales de pedra que probablement conduïen a
la porta principal del primer pis. Adossat al sud hi ha un edifici ple d´heures
i bardisses com el mas, que tenia funcions de corral. I contigua al sud
d´aquest trobem una cabanya de teulat a dues aigües, amb una important obertura
a la planta rematada per un arc de pedra. Al sud veiem un gran roure, davant
del mas, un gran tell,i , a ponent, molts cirerers.
https://www.youtube.com/watch?v=jJIMKdq7Jec
El JoaquimTorrent Sargatal en pública una fotografia datada a mitjans del segle XX
Quan al
topònim etimològicament Grau del llatí GRADUS, -US 'pas; grao, esglaó', especialment
en el sentit de 'camí que baixa en forma d'escala rocosa per un portell de
cingles'
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada