Josep Ylla
Cassany, retratava la Torre d’Eures
https://issuu.com/llibressantmiquel/docs/fotografia_hist_rica_de_vic__i__1_/83
Llegia que a questa domus, a vegades anomenada castell, es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell.
La primera notícia sobre el Castell d'Heures no es troba fins el 1146, quan Guillem d'Eures donà al monestir de l'Estany l'alou que tenia a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
El caràcter defensiu de la casa d'Eures es fa patent en un altre conveni fet l'any 1148 entre el bisbe de Vic i els germans Guillem i Pere d'Eures; aquests per les donacions que els feia el bisbe, prometien defensar el dret de l'església vigatana i concedien al bisbe i als canonges el dret d'entrar, sortir i guerrejar en el castell d'Eures.
Al final del segle XII la família Eures es cognominà Rocafort.
Molt aviat el cognom es perdé, ja que el 1225 Elisenda de Rocafort en l'acte d'esposalles cedí al seu marit, Berenguer de Santa Eugènia, la seva fortalesa d'Eures.
A partir d'aquest moment els senyors d'Eures es cognominaren Santa Eugènia.
Al principi del segle XV, passà a la família Dos-rius de Torelló per venda de Roger de Vilademany, que també l'havia comprat; per casament, la família Sala de Vic, esdevingué senyora d'Eures.
També per enllaç matrimonial passà a la família Tallander, després als Pascual i, finalment, als Font-coberta.
La torre l'any
1910 havia estat objecte d'un minuciós estudi i restauració per part de JosepGudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril,
1931)
https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=163
Va caure l’any 1937, com a conseqüència de les obres subterrànies de fortificació que s’hi feien de forma maldestra.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sala-dheures
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada