El Jordi Vila Juncá , publica una fotografia d’Estamariu, el terme s’estén enterament a la riba dreta del Segre,
que fa de límit meridional , a 1 084 metres
d’altitud , és situat en un serrat que
separa el torrent de les Arenes del riu de Bescaran, afluents del Segre.
Les cases més antigues són apinyades a la part superior del serrat.
El Spill del 1519 diu que era vila
forta i que les cases feien muralla.
L’església parroquial de Santa
Cecília és una construcció rectangular coberta amb volta de llunetes barroca.
Sobre un angle de la façana s’eleva el campanar, de torre, de forma
lleugerament rectangular, que es destaca en la silueta de la població.
Estamariu celebra la festa major el segon diumenge d’octubre.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/santa-cecilia-i-sant-vicenc-les.html
Es conserva encara, bé que ruïnosa, l’antiga església parroquial de Sant
Vicenç, situada al cementiri d’Estamariu, al costat de la carretera que porta a
Bescaran. L’edifici romànic tenia originàriament tres naus, capçades a llevant
per tres absis. Només en conserva la central i la meridional, sense cobertes;
la central, més alta, és capçada per un absis semicircular amb arcuacions
llombardes i lesenes, del segle XI. L’absidiola meridional, sense arcuacions,
podria ser del segle següent.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-vicenc-d-estamariu-alt-urgell.html
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, des del 1906, hi ha un baldaquí i un
retaule procedents d’aquesta església.
El retaule, gòtic, és dedicat a sant Vicenç i conté escenes de la seva vida
i martiri. Aquest retaule ha donat nom a un pintor, el Mestre d’Estamariu , del
segle XIV, que féu altres obres al mateix bisbat d’Urgell seguint un estil
proper al de Ramon Destorrents; és possible que es pugui identificar amb un
cert Arnau, perpinyanès, documentat a la Seu entre el 1357 i el 1385. El
baldaquí, amb capitells policromats de tradició romànica, conté a l’interior
pintures d’aquest mateix autor.
Dins el poble d’Estamariu hi ha restes d’una altra església romànica, la de
Sant Serni, situada a la casa coneguda com a Can Serni. Hom te referència
documental d’aquesta església l’any 893, en la venda d’una terra a la vila, i
el 1019, en un capbreu de les propietats llegades per la vescomtessa Sança. El
1758 la capella ja apareix com a annexa de Sant Vicenç d’Estamariu. Es tractava
d’un edifici d’una nau, capçada per un absis semicircular, al centre del qual
s’obria una finestra i era ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes.
El Pirineu català veu amb preocupació l’envestida anticatalana de Francisco Javier Lambán Montañés (Ejea de los
Caballeros, las Cinco Villas, Zaragoza, Aragón, 19 d'agost de 1957).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada