dissabte, 29 de gener de 2022

ESTAMARIU A VISTA D’OCELL. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá , publica una fotografia d’Estamariu, el terme  s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional ,  a 1 084 metres d’altitud ,  és situat en un serrat que separa el torrent de les Arenes del riu de Bescaran, afluents del Segre.




Les cases més antigues són apinyades a la part superior del serrat.


 El Spill del 1519 diu que era vila forta i que les cases feien muralla.


 L’església parroquial de Santa Cecília és una construcció rectangular coberta amb volta de llunetes barroca. Sobre un angle de la façana s’eleva el campanar, de torre, de forma lleugerament rectangular, que es destaca en la silueta de la població. Estamariu celebra la festa major el segon diumenge d’octubre.




http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/santa-cecilia-i-sant-vicenc-les.html


Es conserva encara, bé que ruïnosa, l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, situada al cementiri d’Estamariu, al costat de la carretera que porta a Bescaran. L’edifici romànic tenia originàriament tres naus, capçades a llevant per tres absis. Només en conserva la central i la meridional, sense cobertes; la central, més alta, és capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes i lesenes, del segle XI. L’absidiola meridional, sense arcuacions, podria ser del segle següent.




http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-vicenc-d-estamariu-alt-urgell.html


Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, des del 1906, hi ha un baldaquí i un retaule procedents d’aquesta església.


El retaule, gòtic, és dedicat a sant Vicenç i conté escenes de la seva vida i martiri. Aquest retaule ha donat nom a un pintor, el Mestre d’Estamariu , del segle XIV, que féu altres obres al mateix bisbat d’Urgell seguint un estil proper al de Ramon Destorrents; és possible que es pugui identificar amb un cert Arnau, perpinyanès, documentat a la Seu entre el 1357 i el 1385. El baldaquí, amb capitells policromats de tradició romànica, conté a l’interior pintures d’aquest mateix autor.


Dins el poble d’Estamariu hi ha restes d’una altra església romànica, la de Sant Serni, situada a la casa coneguda com a Can Serni. Hom te referència documental d’aquesta església l’any 893, en la venda d’una terra a la vila, i el 1019, en un capbreu de les propietats llegades per la vescomtessa Sança. El 1758 la capella ja apareix com a annexa de Sant Vicenç d’Estamariu. Es tractava d’un edifici d’una nau, capçada per un absis semicircular, al centre del qual s’obria una finestra i era ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes.


El Pirineu català veu amb preocupació l’envestida anticatalana de  Francisco Javier Lambán Montañés (Ejea de los Caballeros, las Cinco Villas, Zaragoza, Aragón,  19 d'agost de 1957).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada