El Jordi Vila Juncá m’envia fotografies de les runes de l’església de Sant
Pere que es troben al nord del poble de
la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i
difícils de localitzar.
Es tractava d’un edifici d’una sola nau, que ha perdut la seva coberta,
acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau, que
conserva l’arrencada de la volta de quart d’esfera que el cobria. El gruix dels
murs de la nau (65 cm) i la manca de vestigis d’arrencada de volta permeten de
suposar que la coberta original era formada per una estructura d’embigat de
fusta.
La porta original, en arc de mig punt, fet amb dovelles ben tallades, de
pedra tosca, s’obre a la façana sud; i a la façana de ponent se situa una
porta, flanquejada per dues finestres, de construcció més tardana, que cal
relacionar amb el porxo, o atri, el qual és afegit a la façana de ponent,
format per l’allargament dels murs nord i sud. D’aquest mateix procés de
reforma cal considerar la finestra rectangular que s’obre a la façana sud i que
juntament amb les finestres esmentades a la façana oest són les úniques
obertures que presenta l’església, atès que l’absis no conserva vestigis de cap
finestra.
Sota la meitat oriental de l’església es troba una cripta, coberta amb
volta de canó, que segueix la mateixa forma absidal de la nau, a la qual
s’accedeix per una porta, en arc de mig punt, situada al mig de la nau. L’estat
d’enderroc impedeix d’esbrinar si la cripta es relacionava amb una elevació del
costat oriental del paviment de l’església, i quin era el sistema d’escales que
permetia l’accés a la cripta i a la part elevada del presbiteri, si és que
aquesta elevació existí.
Al costat sud de la part semicircular de la cripta hi ha una finestra de
doble esqueixada. L’existència d’un gran esvoranc a la part central del semicilindre
absidal impedeix de saber si s’obria una altra finestra a la cripta.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0630402.xml
L’aparell és de reble molt irregular, en el qual s’aprecien peces de pedra
calcària blanca, lligat amb fang, amb notables vestigis d’arrebossat de morter
de calç, amb peces més treballades a les portes originals, a la cripta, i a la
façana sud.
La senzillesa de la seva arquitectura i construcció, i la manca d’elements
rellevants fan difícil de precisar la data d’aquest edifici, concebut amb una
notable ambició de proporcions i programa funcional, palesat per l’existència
de la cripta, que aprofita el desnivell de terreny. Pot considerar-se com una
obra rural datable al segle XI
Havíem documentat l’edifici de l’escola pública anterior a la dictadura
franquista:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html
Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada