El Juli Chicote i Carquero explica a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0537401b.xml
Que l’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores
com “Turario”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de
la vila.
El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de
Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població. Sembla que des
d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà
major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el
títol de sagristà. L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de
l’any 1017 com a donació al monestir de Sant Esteve, possessió refermada l’any
1174 per una altra butlla papal, en aquest cas d’Alexandre II.
L’antiga església romànica fou enderrocada l’any 1270, en què el bisbe Pere
de Castellnou n’autoritzà la demolició i la construcció d’un nou temple d’estil
gòtic, del que n’expliquen a :
http://www.banyolescultura.net/stamaria.htm
L’església fou concebuda amb una sola nau, en quatre seccions o tramades,
que s’estintolaven en potents contraforts. L’absis i la primera tramada
responen a la particular interpretació catalana del gòtic inicial, de la qual
són un dels primers exemplars.
La capçalera té mòdul de set costals i tanquen un espai d'11,34 m
d'amplada. Els murs de l'esquerra, a tocar l'absis, són visibles (són
preexistències de l'església romànica, que també es veuen en les proporcions
estàtiques de la projecció horitzontal del temple, en l'arc triomfal que tanca
el presbiteri, de punt rodó, i en el coronament de la façana oest, amb forma de
torre d'espadanya).
La Nau té quatre trams i mur de la façana amb rosassa gòtica, el campanar
interromput i l'espadanya de coronament. No té contraforts, ni capelles
laterals i sí tenia nínxols per a encabir els altars. L'edifici, amb
pervivències del romànic tardà, incorpora en la tècnica constructiva el
concepte de l'espai funcional i l'austeritat de la primera arquitectura gòtica.
Pere de Torroella va respectar la traça original (els nervis dels arcs
torals i els creuers en els absis). La portada conservada, austera i senzilla,
manté un arc equilàter i tres arquivoltes, i una decoració vegetal senzilla i
animalista de tradició romànica. És doncs, una església gòtica de planta
basilical, amb una nau central i dues naus laterals de construcció posterior i
un absis heptagonal amb contraforts, que conserva el sistema de voltes de
creueria iniciat al presbiteri, on hi ha una clau amb l'Anyell de Déu esculpit.
L’estructura actual ha patit al llarg del temps nombroses modificacions. El
cor és de 1570, la nau lateral nord dels segles XVII-XVIII, la del sud és del
segle XIX, igual que el pòrtic neoclàssic de ponent. L'absis és hemidecagonal,
amb set finestrals.
Les vidrieres policromades actuals foren dissenyades per l'arquitecte
banyolí Francesc Figueras de Ameller i varen ser construïdes l'any 1947. Els
vitralls, a càrrec d'A. Martorell i A. Oriach, són d'estil neogòtic i van ser
col·locats entre els anys 1947 i 1962. Les seves dimensions i la forma en que
han estat realitzats aporten una gran lluminositat acolorida al temple.
La portalada gòtica estava en el mur lateral sud, però va ser traslladada a
la zona de l'absis el 1864. Està formada per arcs ogivals i un timpà. A
l'interior d'aquest hi ha unes pintures murals de la primera meitat segle XIV,
sobre el tema de la Crucifixió. El timpà de la porta del migdia esta delimitat
per una Ilinda i un arc apuntat que li serveix de guardapols. La representació
pictòrica està dividida en tres compartiments: un de central, ample, i dos
laterals, més petits. La iconogralia de la part central s'aixopluga sota un arc
polilobulat suportat per dues columnes de coloració terrosa. AI centre hi ha
una creu que sosté a Crist. A la dreta, Joan recolza el cap amb gest dolorós. A
l'esquerra, Maria, defallent, és sostinguda per les dues Maries. Una espasa que
surt de la llaga del Crucificat travessa obliquament el pit de la Mare. Als
compartiments laterals hi ha dues figures amb les palmes del martiri. Per
últim, dos personatges desconeguts apareixen mig esborrats. Les impostes i els
capitells de la porta estan decorats amb motius vegetals i animals.
El campanar és de cadireta, en tres pisos decreixents, amb obertura per a
dues campanes cadascun. Inicialment era de dos pisos amb dues obertures a cada
pis i posteriorment s'hi va afegir un altre cos.
Poseu Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany a la vostra. Agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada