divendres, 28 de gener de 2022

SANT MARÇAL DE QUARENTELLA. VILADEMULS. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia que la primera notícia d’una església a Sant Marçal data de l’any 1096: es parla de l’església de “Sançti Martialis de Quarentela,” l’església actual però, es va edificar l’any 1224 i es va renovar el 1651.









Tenia un sol altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els llibres litúrgics.


Absis. L’absis és semicircular. S’hi conserva la cornisa de pedra picada i és visible l’estructura d’una finestra central d’estil romànic. Adossat a l’absis hi havia el cementiri, fins que, per iniciativa del rector, el doctor Josep M. Jordà, es va suprimir l’any 1981 i es traslladaren les restes al de Vilademuls. Mirant la cornisa es pot observar que l’actual temple es va elevar sobre la primitiva construcció romànica. La porta d’entrada és romànica, dovellada d’arc de mig punt i s’obre al mur lateral de migdia.

 

La pica baptismal, situada prop del presbiteri, té la línia gòtica del segle XV; però a la copa hi consta l’any. 1619. El peu és barroc i fa pensar que és un afegit posterior.

 

Façana. La façana, al mur de ponent, conserva la seva estructura romànica primitiva construïda amb carreus propis de l’època; s’hi obre únicament una petita segetera. La façana va ser rematada amb un campanar d’espadanya, del qual es poden veure els brancals. S’observa que sobre els carreus primitius i sobre l’antic campanar s’hi va construir un altre cobert amb teulat, l’any 1808.

 

Interior. L’interior del temple és d’una sola nau, acabada, en el sector oriental, per un absis semicircular. Actualment està cobert per un retaule barroc construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona al començament d’aquest segle XX. Les parets enguixades, les cornises renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat la línia romànica pròpia de la primitiva construcció. Entre els segles XVII i XIX s’hi afegí una capella i la sagristia i un alt terrasbastall o golfes damunt la nau, que gairebé dobla l’alçària original. També s’hi feren altres petites reformes i sobretot reparacions. L’altar de cara al poble, s’hi va col·locar l’any 1983.


Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941 ) escriu de Sant Marçal de Quarantella , al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estrany, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0547201.xml?destination=node/861664


’església romànica de Sant Marçal era un petit edifici d’una sola nau capçada al costat de llevant per un absis de planta semicircular. Entre els segles XVII i XIX hom hi afegí una capella i la sagristia (al nord), un alt terrabastall o golfes damunt la nau, que gairebé en doblen l’alçària original, i altres reformes puntuals i, sobretot, reparacions.


L’interior va ser encalcinat i novament pintat en endegar-se l’església a la postguerra. La volta, de canó en alguns trams, però de secció irregular en altres, pertany segurament a les reconstruccions tardanes. L’observació de les estructures de l’edifici, a l’exterior, sembla palesar que no pot haver-se conservat gairebé res de la coberta romànica, almenys a la nau.

 

La porta d’entrada es troba a la façana meridional de la nau, a la meitat de ponent. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes i estretes, ben polides. Al mateix mur, vora l’extrem de llevant, hi ha una petita finestra d’un sol biaix i llinda d’arquet monolític. Al frontis o façana occidental s’obre, al centre, únicament, una petita sagetera. A la part superior del mur hi ha dues pilastres d’una antiga espadanya, les quals quedaren integrades al parament en sobrepujar-lo i al cim, l’actual campanar, amb pilars de pedra i dues arcades fetes amb rajols, d’època moderna.

 

El mur de tramuntana, tot i la capella que hi és afegida i un contrafort també tardà, ha conservat bé un fragment d’aparell romànic, fet a base de carreus de mida més aviat grossa i d’altres de mida mitjana, no pas perfectament escairats, però amb força poliment, i que creen filades uniformes. Els murs de ponent i de migdia, en canvi, si bé presenten alguns sectors amb carreus, són molt alterats en general. Al frontis sembla clar que l’aparell antic només s’ha conservat sense modificació a la base, a una altura d’uns 3 m. A la façana de migdia el parament ha sofert importants reparacions i arreu, especialment a la part superior del frontis, presenta moltes irregularitats, sense filades ben seguides i amb rebles i el morter ben visible als junts de les pedres. Al sud-oest de l’edifici hi ha una mena de contrafort que afecta tota la cantonada i part dels murs adjacents, i que pertany visiblement a una obra de reparació i apuntalament d’època tardana.

 

A l’absis és on l’estructura romànica s’ha conservat millor. Tot i així, el sector septentrional resta amagat per l’afegitó de la sagristia. La finestra central, ara tapiada, també és malmesa. Només en resta un dels muntants i tres dovelles de l’arc extern de mig punt, les quals són llargues i estretes. Era una obertura de doble vessant. L’absis ha conservat la cornisa que corona el mur, la qual és notablement grossa, de secció de pla i cavet i feta amb peces grans i molt ben allisades.

 

L’aparell de l’absis és de carreus de mida mitjana, no gaire ben escairats i amb poc poliment, els quals s’afileren amb regularitat. El morter és força visible a les juntures. Aquest aparell és semblant al fragment conservat al frontis.

 

La construcció medieval ha sofert alteracions considerables, en bona part a causa de la degradació. Per l’aparença d’aquests sectors molt modificats, és dubtós que les obertures ja esmentades que hi ha a la nau siguin romàniques.

 

Pels escassos elements avui conservats, considerem que les pervivències de l’església romànica de Sant Marçal poden datar probablement de la segona meitat del segle XII o bé ja del segle XIII. Cal recordar, en aquest sentit, les informacions, no contrastades, d’alguns autors citats abans, segons els quals l’església hauria estat bastida a la tercera dècada del segle XIII.


Tot plegat dissortadament, acabarà, com diria l’Ermessenda de Valrà, essent foc d’encenalls, les nostres felicitacions als pares i mares de la Pàtria, d’aquí i de fora per la pèssima gestió duta a terme, i el nostre desig sincer que els diners malaguanyats els serveixin de verí.


Sant Marçal de Quarantella, un poble en venda

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/sant-marcal-de-quarantella-un-poble-en-venda/video/5707112/


CAN VILA

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12&consulta=MCU0KzE3MjE4MCU%3D&codi=15404&fbclid=IwAR3-CR5LJaqEVklULOKgxBdowaDLHq_vU2eyC9UWbC2TrHl7GH4FHSxf_zE


Poseu el Pla de l’Estany, Catalunya, a la vostra a agenda, i absteniu-vos  - sobretot si sou catalans i porteu cognoms catalans – de viatjar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra el “ sembrador d’odi” l’inefable Pablo Casado.  Si podeu eviteu tota relació amb aquesta gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada