El Raúl Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de Santa Bàrbara de
Vilancòs: Vilancòs, de vegades anomenat
les Cases de Vilancòs, és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de
Bellera, al Pallars Jussà.
Pertanyia, però, fins a a l’any 1972, al terme municipal de Benés, de la Ribagorça
sobirana.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en el seu Diccionario
geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, diu de Vilancòs que tenia en aquell moment 3 cases, totes de
dues plantes, però de mala construcció i brutes, i el poble és al cim d'un turó que domina
tota la vall.
La patrona de Vilancòs és santa Bàrbara, una santa especialment invocada en
els moments de grans tempestes: d'aquí la dita popular de recordar-se de santa
Bàrbara quan trona, referida al fet que molta gent només es recorda de segons
què i segons qui quan en té necessitat. Santa Bàrbara, era, doncs, una santa
molt invocada popularment en segons quines èpoques de l'any.
A Vilancòs es cantaven, quan hi havia prou habitants per fer-ho, uns Goigs
de Santa Bàrbara, un fragment dels quals deia així:
Ja que al Cel sou coronada
per mans de vostre aimador
al poble de Vilancòs
deu-li sempre vostre favor.
Puix que sou Verge Sagrada
de qui el món ha creat:
Guardeu-nos de tempestats,
trons i llamps i pedregades.
De Vilancòs, es pot dir amb tota justícia , que està prop de Déu, encara
que dissortadament però, molt lluny de Barcelona.
Si en teniu ocasió visiteu Vilancòs, el Pallars jussà i la " Terra Ferma ", i si sou catalans – i us estimeu la vida, eviteu viatjar a Palència, almenysfins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de1981)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada