El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local /comarcal RENOVABLE/REVISABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Em feia arribar fotografies de l’esglesia
del nucli de Freixinet al terme de Riner, advocada a Sant Cristòfol / Cristòfor / Menna.
Del topònim Riner, llegia al Nomenclàtor
oficial de toponímia major de Catalunya, en la
documentació antiga Rivo Nigro (segle X), contracció de riu ‘riera, rierol’ i ner ‘negre’,
referent a la riera de Solsona o riu Negre que passa pel terme
Riner té una superfície de 47,1 km² , una població a darreries de l’any
2016 de 261, és un indret força desconegut, i està inclòs al ‘ forat negre de
Catalunya ‘ ; el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès
Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a
Freixinet, on retrataria el fossar, l’edifici que acollia l’escola pública,
abans i durant una bona part de la dictadura franquista, i l’església advocada
a Sant Cristòfol / Cristòfor / Menna de
la que patrimoni Gencat ens diu que és un edifici religiós d’estil neoclàssic
rural, de planta rectangular d'una sola nau i orientada a l'est.
Patrimoni Gencat descriu l’edifici de Sant
Cristòfol / Cristòfor / Menna , com església
neoclàssica rural, de planta rectangular
d'una sola nau i orientada a l'est. Hi ha una petita construcció adossada a la
cara sud, per tal d'obrir una capella a l'interior de l'església. La porta, a
la cara sud, és allindada i està flanquejada per dos pilastres motllurades que
sustenten un entaulament amb frontó triangular; dintre del frontó hi ha una
fornícula amb la imatge de Sant Cristòfol. Al damunt de la portalada hi ha un
petit rosetó i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta
té la data de 1698. Al davant de l'església hi ha tres esgraons de pedra
picada. El parament és de carreus tallats i col·locat en filades.
Al costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866
M’explicaven que a mitjans del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament
dels militars feixistes contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República
, i que els historiadors dels guanyadors
qualificarien de “Guerra Civil “ l’escola es va traslladar a la rectoria de Freixinet,
perquè els recintes eclesiàstics s'havien d'expropiar!. Allà els nens estaven
en més bones condicions
Quan al topònim Freixinet el diccionari
català valència balear defensa – i el recolzem a ulls clucs - que
deriva etimològicament del llatí fraxĭnētu, ‘freixeda’.
El Jordi Vila Juncá, com ens succeïa
a nosaltres, no podia accedir al interior de l’església - com havia fet
sortosament Jordi Contijoch Boada -, i es perdia la contemplació dels seus
magnífics retaules.
Retaule major.
Retaule lateral.
Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis
que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres
del Solsonès ], en realitat foren una única persona.
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
L'església de Freixenet era sufragània de la parròquia de Riner.
El senyoriu de Freixenet havia estat de la família dels Pinós.
Ramon de Pinós, senyor de Cellers, el va vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de
Cardona.
El sostre demogràfic de Riner s’assolia l’any 1857 amb 801 ànimes; el
Solsonès acollia aleshores 16.182 habitants, dels que únicament vivien a
Solsona 2.671, a darreries de l’any 2019 es concentraven a la Capital comarcal
i seu del Bisbat 9137 persones de les
13.469 que vivien a la comarca. La conclusió és simple, el món agrícola es
queda sense gent.
Trobar solució a aquest problema serà una de les tasques que haurà de
resoldre la República Catalana.
De les Lloses al Ripollès, havíem dit ‘ A les Llosses, hi ha mil coses’, de
Riner al Solsonès, diem ara ‘ a Riner n’hi ha un miler’.
http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Capella de Sant Gabriel
Església Parroquial de Sant Martí de Riner
Sant Jaume de Riner
Santa Susanna
Capella de Bon Repós
Capella de la desaparició del Miracle
Capella de Miralles
Mare de Déu de les Neus de Casamartina
Sant Miquel de Xixons
Sant Tiburci de Vilorbina
Capella del Sant Crist del fossar de Freixinet
....
En algun lloc situen al terme de Riner l'església de Sant Grau
El Solsonès espera la vostra visita, no els decebreu, oi ?.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i “color
polític “ perquè en valorin la seva
publicació; en matèria de divulgació
del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Menna
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Cristòfol / Sant
Menna, i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
Hasél, Pablo Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988) pot esdevenir la gota que fa vessar el vas, i la darrera embranzida per fer caure l’estaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada