dijous, 18 de febrer de 2021

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL / CRISTÒFOR / MENNA DE FREIXINET. RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA . CATALUNYA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local /comarcal  RENOVABLE/REVISABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Em feia arribar fotografies  de l’esglesia del nucli de Freixinet al terme de Riner,  advocada a Sant Cristòfol / Cristòfor / Menna.






L’haviem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maigde 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 1926 )


Del topònim Riner,  llegia al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya,   en la documentació antiga Rivo Nigro (segle  X), contracció de riu ‘riera, rierol’ i ner ‘negre’, referent a la riera de Solsona o riu Negre que passa pel terme


Riner té una superfície de 47,1 km² , una població a darreries de l’any 2016 de 261, és un indret força desconegut, i està inclòs al ‘ forat negre de Catalunya ‘ ; el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a Freixinet, on retrataria el fossar, l’edifici que acollia l’escola pública, abans i durant una bona part de la dictadura franquista, i l’església advocada a Sant Cristòfol / Cristòfor / Menna  de la que patrimoni Gencat ens diu que és un edifici religiós d’estil neoclàssic rural, de planta rectangular d'una sola nau i orientada a l'est.


Patrimoni Gencat   descriu l’edifici  de  Sant Cristòfol / Cristòfor / Menna , com  església  neoclàssica rural, de planta rectangular d'una sola nau i orientada a l'est. Hi ha una petita construcció adossada a la cara sud, per tal d'obrir una capella a l'interior de l'església. La porta, a la cara sud, és allindada i està flanquejada per dos pilastres motllurades que sustenten un entaulament amb frontó triangular; dintre del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Cristòfol. Al damunt de la portalada hi ha un petit rosetó i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta té la data de 1698. Al davant de l'església hi ha tres esgraons de pedra picada. El parament és de carreus tallats i col·locat en filades.

 

Al costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866


M’explicaven que a mitjans del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i que els historiadors dels  guanyadors qualificarien de  “Guerra Civil “   l’escola  es va traslladar a la rectoria de Freixinet, perquè els recintes eclesiàstics s'havien d'expropiar!. Allà els nens estaven en més bones condicions


Quan al topònim  Freixinet el diccionari català valència balear defensa – i el recolzem a ulls clucs -  que  deriva  etimològicament  del llatí fraxĭnētu, ‘freixeda’.

 

El Jordi Vila Juncá, com ens  succeïa a nosaltres,  no podia accedir al  interior de l’església - com havia fet sortosament Jordi Contijoch Boada -, i es perdia la contemplació dels seus magnífics retaules.

 

 


 

Retaule major.

 

 


 

Retaule lateral.

 

Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Solsonès ], en realitat foren una única persona.

http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

 

L'església de Freixenet era sufragània de la parròquia de Riner.

 

El senyoriu de Freixenet havia estat de la família dels Pinós.

 

Ramon de Pinós, senyor de Cellers, el va vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de Cardona.

 

El sostre demogràfic de Riner s’assolia l’any 1857 amb 801 ànimes; el Solsonès acollia aleshores 16.182 habitants, dels que únicament vivien a Solsona 2.671, a darreries de l’any 2019 es concentraven a la Capital comarcal i seu del Bisbat 9137  persones de les 13.469 que vivien a la comarca. La conclusió és simple, el món agrícola es queda sense gent.


Trobar solució a aquest problema serà una de les tasques que haurà de resoldre la República Catalana.

 

De les Lloses al Ripollès, havíem dit ‘ A les Llosses, hi ha mil coses’, de Riner al Solsonès, diem ara ‘  a Riner n’hi ha un miler’. http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf

 

Capella de l'Avellanosa

 

Capella de Sant Gabriel

 

Església de Santa Maria de Su

 

Església Parroquial de Sant Martí de Riner

 

Sant Cristòfol de Freixenet

 

Sant Jaume de Riner

 

Santa Susanna

 

Església de Sant Diumenge

 

Santuari del Miracle

 

Capella de Bon Repós

 

Capella de la desaparició del Miracle

 

Capella de Miralles

 

Mare de Déu de les Neus de Casamartina

 

Sant Miquel de Xixons

 

Sant Tiburci de Vilorbina

 

Capella del Sant Crist del fossar de Freixinet

 

Capella del fossar de Su

 

....

 

En algun lloc situen al terme de Riner l'església de Sant Grau

 

El Solsonès espera la vostra visita, no els decebreu, oi ?.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


 

 


 Cristòfor

 

 


 Menna

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Cristòfol  / Sant Menna,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Hasél, Pablo Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988) pot esdevenir la gota que fa vessar el vas, i la darrera embranzida per fer caure l’estaca.

Cap comentari:

Publica un comentari