Malgrat aquesta afirmació no apareix al PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Llegia a : http://pinos.ddl.net/turisme.php?seccio=Turisme&id_seccio=3915&pag=0
A la vall de Matamargó hi ha l'església de Sant Gra (Sant Grau), que centrava una antiga quadra.
A la Gran enciclopèdia catalana – sense cap imatge – trobava : Santgrà. Edifici del municipi de Pinós (Solsonès).
El terme de Pinós surt esmentat per primera vegada al 1064, any en què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert l'església de Sant Grau. http://pinos.ddl.net/historia.php?seccio=Histoire%20&id_seccio=3900
No funciona la pàgina : https://www.seu-e.cat/web/pinos/govern-obert-i-transparencia/gestio-economica/patrimoni/inventari-general-del-patrimoni
Hi ha encara una masia d’aquest nom al terme de Pinell del Solsonès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0
En la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès occidental 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 1.01.1951), advertia que l’església té la data 1799 a la porta, mentre que al fossar proper apareix l’any 1863.
Demanaré informació a l’Ajuntament de Pinós, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui donar informació, un cop rebuda la faré arribar a l’Enciclopèdia Catalana.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recuperar la ‘memòria històrica’ , és un deure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada