dimecres, 27 de setembre del 2017

EL ROMÀNIC OBLIDAT. IN MEMORIAM DE SANT ESTEVE DE RAMELLS. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat, situa la seva edificació entre els segles XII i XIII, això la situa dins l’ampli catàleg del ‘Romànic oblidat de Catalunya’.

Quan a la descripció ens diu ; edifici d'una nau coberta amb volta de canó, actualment esfondrada. L'absis, a llevant, és semicircular i està obert amb un simple plec. A l'interior, l'arrencada de la volta està marcada per una imposta. A banda i banda de l'absis s'obren unes capelles amb forma de fornícula. Al mur de migjorn es van construir dos contraforts.





El parament és de carreuons perfectament tallats, disposats regularment.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1354_SEsteveRamells/SEsteveRamells.htm

https://elromanic.wordpress.com/2017/09/15/sant-esteve-de-ramells-o-de-coins-pinell-de-solsones/

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-esteve-de-ramells-01.html

Dissortadament el patrimoni històric i/o artístic es troba massa sovint en mans privades, i la seva documentació depèn de l’activitat privada, i en els cas concret de Pinell des Églises, no va rebre mai la visita del Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)

Intueixo però, que l’església encara tenia culte a la dècada dels 60 del segle XX, i que l’abandonament que ara pateix devia començar al voltant dels any 80, quan la població minva de forma exponencial. En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), també per descomptat, qualsevol persona i/o entitat es pregada de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim ramells, és una forma plural de ram, que pot tenir el significat de `pom o penjoll de fruits’. Un ramell de raïm. Avui aquest un indret de secà, no podem però, descartar de forma apriorística que al segle XII i XIII fos aquesta una terra feraç.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!
" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya una política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada