ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC. CIM DEL MONTSACOPA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors mestres d’obres i/o arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

En relació a l’església de Sant Francesc, dalt del Montsacopa, reprodueixo de patrimoni Gencat; amb les lleis del Conde Duque de Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d'aquests trasbals no es pot parlar a Olot d'una penetració arquitectònica del Barroc. Les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l'apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la guerra de la Independència, es reedifica la capella (any 1817).

És una capella d'una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l'exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre. Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juniy de 1923): escriu ; - pàg. 37-38: "En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d'Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verge del Carme. A l'abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan s’hi construí a l'actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s'hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents …"

Aconseguia una fotografia parcial del interior pel forat de ventilació, el Jordi Contijoch Boada, en publica una de millor. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10351

Cap dada del tracista, mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Enlloc trobava cap referència al Calvari del camí que mena fins al volcà Montsacopa, esperem – l’esperança és el darrer que podem perdre els catalans – que algú en tingui dades i ens les faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escollia aquesta escena perquè és la que millor plasma les politiques del REINO DE ESPANA en relació al patrimoni històric i/o artístic. Rentar-se les mans

Us faig dues recomanacions, la primera i mes important és la de visitar la ciutat d’Olot, i gaudir entre més coses del seu patrimoni històric i/o artístic.

La segona més prosaica és que em poseu-me a la llista de BONES OBRES URGENTS, l’ordinador de torre ha caigut, i el portàtil està a les ultimes, el sr. Google ja m’advertia que un dia o altres – tot acaba arribant – em deixaria sense poder actualitzar. Us ho tornaré fent feina.