EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BATEA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

No trobava constància escrita de que aquest l’edifici aixecat el passat segle XIX sobre construccions anteriors, acollis també les escoles públiques , patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de tres plantes amb un pati interior on hi ha escales principals. A la planta baixa té una porxada que lliga amb les dels edificis veïns formant una seqüència coberta des de la plaça i que segueix pel carrer Major; el seu porxo està format per tres arcs de pedra de mig punt sobre pilars, amb àbacs, quadrats damunt bases.

El seu sostre és de bigues de fusta amb revoltons a la catalana.

Les dues plantes superiors estan separades per una cornisa. La baixa té balcons i l'altra finestres i un balcó centrat.

La façana, perfectament simètrica, està coronada per una mena de frontó arrodonit al mig del qual hi ha un rellotge i una campana amb estructura metàl•lica per sobre. També hi trobem un escut de la vila esculpit.

Els laterals tenen una cornisa motllurada i coberta de teula àrab.

L'interior ha estat recentment restaurat amb una gran profusió de manises.

Batea tenia més de 2800 veïns des del cens de 1857

Llegia que Joaquim Alcorisa Ferrer, Diputat per Tarragona,1836 i 1843, va ser un personatge liberal amb les idees molt clares del que li calia a Batea.

Entre les seves iniciatives cal remarcar :

Que es creava una escola pionera a Catalunya inspirada en la de San Ildefonso de Madrid (ara famosa pels seus xiquets cantaires de la loteria), una escola pública per a xiquets i xiquetes que depenia de Ca la Vila. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com de la resta d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Batea. Font : https://ca.wikipedia.org/wiki/Batea

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

P/D

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.