EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava a retratar el Cementiri de Sant Climenç, i la seva Capella – que imagino advocada al Sant Crist ‘ absent’ - ; s’imposa la ‘formula’ de la porxada segarrenca, que ultra els territoris propers a l’actual comarca d’aquesta denominació, trobava a llocs tant allunyats com el fossar de Sóller – si no em falla la memòria, que podria ser -. El porxo ultra la protecció de la làpida, dona protecció als visitants davant les inclemències del temps.

Havia publicat l’any 2012 EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html

Quan toqui, la feina és molta i l’obrer –ara per ara – és únic, parlaré de la resta de fossars de Pinell des Églises:

Acondicionament del cementiri de Sallent de Pinell
http://www.pinelldesolsones.cat/acondicionament-cementiri/

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-solsones/

Madrona
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/5498/sant/pere/nou/madrona

Miravé
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/sant-pere-de-mirave-el-solsones.html

Sallent

Santes Creus de Bordell

Sant Climenç
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

Per descomptat, en una majoria de casos, cap dada de quan s van fer, i qui en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.