Es va reedificar al segle XVI.
Patrimoni Gencat ens la descriu així; església de nau única dividida en dos trams per un arc diafragmàtic. Està cobert a dues vessants, en el centre sobresurt el campanar d'espadanya amb una sola obertura d'arc de mig punt. El portal és d'arc de mig punt format per grossos carreus rectangulars. La capella només té dues finestres fetes en època moderna en estil romànic. L'interior allotja una imatge moderna de Santa Eugènia, de terra cuita.
La ermita es va restaurar l'any 1956, en aquesta data es va refer la volta que es sosté per un arc apuntat d'estil gòtic.
A principis del segle XX es va utilitzar com a escola, fins a la construcció de escoles ‘noves’ al voltant del 1919, aixecades sota la direcció de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937).
Les escoles van ser una donació del senyor Flaque el qual ja havia encarregat a Manuel Raspall una intervenció a Can Flaque uns anys abans.
Patrimoni Gencat ens les descriu així; edifici de planta baixa rectangular amb coberta a quatre vessants. A la base hi ha un sòcol de paredat. La banda esquerra sobresurt una mica, aquesta té un capcer amb formes geomètriques. A la façana principal hi ha diverses obertures de diferents mides, al damunt d'elles hi ha un fals arc sobreposat, en relleu, i pintat de color blanc. A l'imposta dels arcs hi ha una franja horitzontal que dona la volta a tot el perímetre de l'edifici, aquesta és de ceràmica de colors, igual que els ampits de les finestres.
Catalunya ha estat sempre capdavantera pel que fa a l’educació i la cultura, això ha comportat al llarg dels segles problemes constants amb els governs del REINO DE ESPAÑA que consideraven – i consideren – que la cultura és perjudicial per a la classe treballadora; recordeu les ‘retallades’ que es van practicar com a conseqüència de la corrupció sistemàtica dels nostres governants que substituïen la democràcia orgànica – com es definia el franquisme - sistema polític en el qual la representació popular no s'exerceix mitjançant el sufragi universal sinó a través de les relacions socials "naturals" com la família , el municipi o qualsevol òrgan de decisió delegada. Rebutja els principis liberals , el parlamentarisme i els partits polítics . Per la democraciola que des de 1978 ha assolit el major empobriment de la ciutadania que recorden els segles. Retallades en educació, sanitat, drets socials, pensions publiques, ..., tothom sap que quan es vol netejar una escala cal començar a escombrar/fregar des de l’esglaó superior, oi?.
Protestar contra això es considera antipatriòtic, i per descomptat els que es plantegen alternatives com la República son considerats autors de delictes de lesa humanitat.
Per intercessió de Santa Eugenia de Samalús, aixecava la meva sempiterna pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada