No en fa cap esment la fitxa 16 de 113 del Catàleg de Masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
Tampoc llevat d’error al Catàleg de protecció del patrimoni :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf
Si la fotografia no es correspon amb l’edifici que aixoplugava l’escola ou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , fent-nos arribar la imatge ‘correcta’.
Dissortadament les escoles no han estat mai una prioritat per al protofeixisme, ni per al feixisme, ni per descomptat per la ‘democraciola’ que ens feia somniar l’any 1978 que per fi assoliríem la llibertat i la democràcia.
No havíem pogut dinar a Cal Mestre de Sant Climenç, que obre bonicament els caps de setmana, i on volia ultra provar la seva cuina – de bona fama – preguntar si el nom de la casa té relació amb el seu ús com escola; ens tocava anar fins a Solsona on mentre dinàvem al restaurant Gran Sol, la televisió oferia imatges de l’entrada de la Guardia Civil als edificis de la Generalitat de Catalunya, els comentaris que es sentien al menjador, no son per a reproduir-los. En el meu cas, la situació em recordava, val a dir que amb nostàlgia – tots érem mes joves - els temps en el que La Trinca, feia popular la seva cançó Califa : https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo
A un país oriental hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo"
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:
Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.
I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.
El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.
I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si l"apreten" els cordons.
Però el califa sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat l'article vint-i-sis...
Califa ! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa ! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa ! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.
- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica de l'Empordà ...
- Ei ! I que diu l'article vint-i-sis ?
- Vostè és tonto, oi ?
Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
- Ep ! I el poble ?
.
Al poble que el donin pel ...
shubi dubi vava
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül.
A... mén ...
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Necessitem la col•laboració de TOTS els catalans en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades de les escoles on anaven els vostres pares / avis / besavis ,...
Catalunya us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada