Elisa
Casado Pera publica una fotografia de Cal Sabater, al número 36 del carrer d'Avall,
al nucli d’Anglès , a la comarca de la Selva.
L’estat de conservació de la casa-pont és MOLT dolent com evidencien les males herbes que pengen dels marcs de les finestres del primer pis, de les cantonades i de l’absència de teulada, com s’evidencia amb la claror de la finestra superior, i la llum del sol sota l’arc.
Patrimoni Gencat ens diu ; Casa de dues plantes i
golfes entre mitgeres amb tres arcades i un primer pis superior sobre el carrer
d’Avall.
Està
coberta a un sol vessant i el solar original és del costat esquerre del carrer.
Respon a la tipologia de casa medieval del carrer més singular de la població.
La
planta baixa consta d’un seguit de tres arcades i dos trams, cobertes d’un
embigat de fusta que fa de base al primer pis sobre el carrer.
La
porta d’accés, sota les arcades, té els muntants de pedra i una biga de fusta
deteriorada com a llinda.
A
l’interior hi ha un pati i els accessos superiors de la casa.
El
primer pis, situat sobre el carrer, destaca per les seves finestres, una a cada
costat del primer pis perpendicular sobre el carrer.
Les
finestres són geminades, amb els ampits i muntants de pedra, les impostes
decorades i una columneta divisòria. La llinda, també doble, està format per
dos blocs amb un petit arc de mig punt. Del centre de l’ampit arrenca la base,
el fust prim i el capitell de la columneta. Les finestres tenen una decoració
reticular als vidres.
El
segon pis té dues obertures amb forma d’arc de rajol i una finestra rectangular
amb muntants de pedra i rajol.
Tant
les arcades com les parts exteriors de la casa són de pedra vista.
El Josep Salvany
Blanch la retratava l'any 1912, Carrers d'Anglès, el fet de situar-la a la comarca d'Osona, no
és un error, és/era una de les formes amb que la dictadura malmetia les fonts gràfiques
del Patrimoni català
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/782/rec/1
L’Ajuntament d’anglès ens deixava un
comentari a la publicació ;
Hola bon dia.
En aquesta entrada hi ha informació que no és certa.
L'Arcada de Can Verdaguer està essent rehabilitada per complert amb un
projecte aprovat pel departament de Cultura i inclòs en el Pla de Barris.
Actualment les obres estan parades per qüestions relacionades amb l'empresa
adjudicatària però tots els interiors estant fets, l'estructura interior és
nova i s'ha recuperat l'accés als jardins des de sota la volta.
Un cop acabades les obres la sala principal de sobre l'arcada esdevindrà la
sala de plens municipal.
Us
esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada