dilluns, 22 de febrer de 2021

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE LA LLET, DEL PONT O DEL CAMÍ. LLADRÓS. VALL DE CARDÓS . EL PALLARS SOBIRA

 

Facebook em recordava una fotografia que m’enviava  la  Rosa Ventura Cutrina , el 22.02.2014 om apareix l’antic   pont, situat sobre el riu Noguera de Cardós, davant del poble de Lladrós, que resta a la riba dreta,  al costat de l’ermita  advocada a la  Mare de Déu de la Llet, i  coneguda  com Mare de Déu del Pont o del Camí , fa de suport a una estructura moderna sobreposada.




Venint del sud per la carretera, al final del poble de Lladrós, davant d’una fusteria, surt a mà dreta un camí que porta al pont i a l’ermita que hi ha al costat.


Aquest pont, d’un sol arc, ha estat restaurat i refet en tota la seva part superior per tal de fer-lo més ample. El pont antic, amb un terra de doble vessant, té una llargada d’uns 9 mertres , repartits en dues parts iguals. L’amplada actual és de 3,2 metres , dels quals cal restar uns 70 centimetres  que corresponen a l’eixamplament modern, fet amb ciment. L’alçada de l’arc de mig punt és d’uns 8 metres . Les dovelles, força llargues, són de llicorella.


La seva datació planteja els mateixos problemes que plantegen tots els altres ponts d’aquesta comarca


Patrimoni Gencat ens diu de l’ermita de la  Mare de Déu de la Llet,  del Pont o del Camí,  petit edifici  rectangular, cobert amb volta de canó i llosat de llicorella a dues aigües, amb un contrafort extern a cada costat.


Cada any per Sant Isidre s'hi fa un aplec.


Existeixen diverses llegendes sobre l’aparició de la Mare de Déu del Pont.


Una d’elles explica que la imatge va ser trobada per uns llenyataires sota el pont de Lladró; una altra, explica que va ser un pastor qui, mentre pasturava el ramat, veié que hi havia un nombre indeterminat d’ovelles que cada dia pasturaven en el mateix lloc. Sempre eren les mateixes i, encuriosit, va apropar-se a aquell lloc i va trobar la imatge.


Posada a la veneració dels fidels va donar-se el cas d’una dona que criava i que va perdre la llet, demanà ajut a la Verge representada en aquesta imatge i recobrà la llet perduda.


Des d’aleshores va ser anomenada Mare de Déu de la Llet i l’han invocada generacions i generacions de dones embarassades





Fotografia Jordi Contijoch Boada. 2002


Era costum que el dia de la Candelera moltes dones dels pobles de la rodalia (Ribera, Ainet, Lladorre, Lleret,...) que tenien nadons li anessin a oferir ciris i a cantar-li els goigs.


També hi portaven llurs infants i els alletaven davant de la imatge, amb la seguretat que així mai els faltaria el preciós líquid.


Els murs estan arrebossats. Ha estat molt reformada.


https://www.silene.ong/wp-content/uploads/2018/10/Aplecs_PNAP.pdf       


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


 



Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, confiem que amb la intercessió de la  Mare de Déu de la Llet,  Mare de Déu del Pont o del Camí , davant l’Altíssim  , podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.408 víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


 


La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.166  víctimes de la Covid.19


https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210221_cam_covid19.pdf


Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.


Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.


 

Amén!

Cap comentari:

Publica un comentari