dissabte, 6 de febrer de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’UR, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS . LA CERDANYA SOBIRANA.

 

La Maria Efe Efe publica una fotografia de l’església parroquial d’Ur  a la Cerdanya sobirana - que ara forma part del estat Francès - , advocada a Sant Martí de Tours,  d’ampli culte també en terres catalanes des de l’època en que els francs   - que no francesos – ens feien costat per foragitar als sarraïns.





L'església és esmentada per primera vegada al segle novè en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (819) i de la mateixa època n'és la major part de l'edifici actual, encara que la nau i el campanar foren considerablement reformats al segle XVIII


El temple té una capçalera típica del primer art romànic, o preromànic, amb un absis central i dues absidioles, decorats amb bandes lombardes (una banda lombarda és una arcatura composta d'arcs en cintra vorejada lateralment per dues pilastres anomenades lesenes).


En el cas d'Ur, cada banda lombarda és formada per dos arcs a l'absis central i tres a les absidioles; i per dessota de cada conjunt d'arcs hi ha una petita finestra cega.




En la part inferior de les absidioles, el mur està ornat amb un fris en dents d'engranatge.


La República francesa només en dóna informació la llengua francesa.

https://www.pop.culture.gouv.fr/notice/merimee/PA00104146


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Marti de Tours ,  davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

 


 

En aquestes terres NO tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques,  i QUE NO tenen traducció a la llengua castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO  en bona part de les comarques catalanes.  És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana traduïda;  Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la denominació “ Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut. Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.

 


No és per casualitat  que la Paremiologia catalana comparada digital, recull ”  Déu et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu”.

Cap comentari:

Publica un comentari