Constatava que la Covid.19 altera, i molt l’estat d’ànim, sembla que no tant però, per les 21.364 víctimes que reconeix la Comunidad Autonóma de Madrid:
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210207_cam_covid19.pdf
Sinó perquè emprava el mot “jussana”
per referir-me a la comarca de la Cerdanya, entre altres en ocasió de publicar
la “ TORRE DEL RIU , situada al terme
d’Alp a la comarca de la Cerdanya jussana, que el seu propietari José
Nicolás de Olzina de Ferret y de Riusech, va fer transformar l’any 1896 en un
castell, del tipus francès amb dues grans torres quadrades i altres elements
fantasiosos , segons projecte de Calixto Freixa Pla, mestre d'obres.
Josep Nicolau d'Olzina, adquiria ‘notorietat’ per una juguesca amb els seus
cosins Ignasi de Puig i el marquès de
Montsolís, aquests varen apostar sobre qui dels tres construiria el castell més
important des del punt de vista plàstic i funcional. El guanyador d'aquesta
juguesca fou el marquès de Montsolís amb un castell construït a Sant Hilari
Sacalm.
N ‘havíem explicat quelcom a :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html
La descripció tècnica de la Torre del Riu ens diu ; casa amb caràcter de
castell, envoltada per una muralla amb merlets i dues torres circulars. La
planta és rectangular. És un edifici que té planta baixa i dos pisos. La façana
està orientada cap a migdia, i l'entrada està flanquejada per dues torres
circulars cobertes amb un alçat conoïdal. Hi ha quatre garites als angles de la
part superior de l'edifici, totes elles cobertes també amb alçat conoïdal.
Totes les obertures tenen un tractament classicista, amb finestres coronelles
triforades, emmarcades per uns arcs cecs ogivals a sobre dels quals hi ha
elements heràldics. La teulada és a quatre vessants, coberta de pissarra.
Fotografia del Manel Panedas.
Des de Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin ) , em diuen que la capella neoromànica esta dedicada a la Divina
Pastora.
Una persona – que no trobava a la
relació e llicenciats en Ciències religioses -
em precisava , és la capella de
l’ovella.
A Tortosa, a la comarca de l’Ebre jussà ,seu d’un bisbat, s’acostuma
a dir “ el més tonto, pot ser bisbe” , està clar que també Ministre, oi?.
Gràcies a les xarxes, qualsevol pot fer un comentari, i tenir el seu moment
de gloria.
Al C.O.A.C Girona no li va semblar d’interès aquest edifici:
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries
CATALANES per evitar l’extensió de la
Covid.19, afegim la intercessió de la
Divina Pastora , davant la Altíssim , i
confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
En aquestes terres NO tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la
llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques, i QUE NO tenen traducció a la llengua
castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO
en bona part de les comarques catalanes.
És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi
de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana
traduïda; Josep Pla i Casadevall
(Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la
denominació “ Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut.
Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada