dilluns, 8 de febrer de 2021

LA TORRE DEL RIU I LA CAPELLA DE LA DIVINA PASTORA. ALP. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 Constatava que la Covid.19 altera, i  molt l’estat d’ànim, sembla que no tant  però, per les  21.364 víctimes que reconeix la Comunidad Autonóma de Madrid:

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210207_cam_covid19.pdf

Sinó  perquè emprava el mot “jussana” per referir-me a la comarca de la Cerdanya, entre altres en ocasió de publicar la “ TORRE DEL RIU , situada  al terme d’Alp a la comarca de la Cerdanya jussana, que el seu propietari José Nicolás de Olzina de Ferret y de Riusech, va fer transformar l’any 1896 en un castell, del tipus francès amb dues grans torres quadrades i altres elements fantasiosos , segons projecte de Calixto Freixa Pla, mestre d'obres.


Josep Nicolau d'Olzina, adquiria ‘notorietat’ per una juguesca amb els seus  cosins Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís, aquests varen apostar sobre qui dels tres construiria el castell més important des del punt de vista plàstic i funcional. El guanyador d'aquesta juguesca fou el marquès de Montsolís amb un castell construït a Sant Hilari Sacalm.


N ‘havíem explicat quelcom a :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html

 

La descripció tècnica de la Torre del Riu ens diu ; casa amb caràcter de castell, envoltada per una muralla amb merlets i dues torres circulars. La planta és rectangular. És un edifici que té planta baixa i dos pisos. La façana està orientada cap a migdia, i l'entrada està flanquejada per dues torres circulars cobertes amb un alçat conoïdal. Hi ha quatre garites als angles de la part superior de l'edifici, totes elles cobertes també amb alçat conoïdal. Totes les obertures tenen un tractament classicista, amb finestres coronelles triforades, emmarcades per uns arcs cecs ogivals a sobre dels quals hi ha elements heràldics. La teulada és a quatre vessants, coberta de pissarra.




Fotografia del Manel Panedas.

Des de Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin ) , em diuen que la capella neoromànica esta dedicada a la Divina Pastora.




Una persona  que no trobava a la relació e llicenciats en Ciències religioses -   em precisava , és la capella de l’ovella.


A Tortosa, a la comarca de l’Ebre jussà ,seu d’un bisbat, s’acostuma a dir “ el més tonto, pot ser bisbe” ,  està clar que també Ministre, oi?.


Gràcies a les xarxes, qualsevol pot fer un comentari, i tenir el seu moment de gloria.  


Al C.O.A.C Girona no li va semblar d’interès aquest edifici:

  http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=alp


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de la Divina Pastora  ,  davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

 

En aquestes terres NO tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques,  i QUE NO tenen traducció a la llengua castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO  en bona part de les comarques catalanes.  És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana traduïda;  Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la denominació “ Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut. Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.

Cap comentari:

Publica un comentari