dissabte, 13 de febrer del 2021

SANT DOMÈNEC. L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PUIGCERDÀ. GIRONA.

 

No sense  entrebancs, la paremiologia no deixa ben parats als aborígens d’aquestes terres, anava posant blanc sobre negre, alguns elements – pocs encara -  de Patrimoni Històric de Puigcerdà.


De l'església de Sant Domènec,  actualment parroquial de Puigcerdà i  Arxiprestat de la Cerdanya jussana,  llegia que és un edifici del segle XV,  que ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys.



Fotografia.  Jordi Contijoch Boada. 2010


 Consta d'una nau central amb quatre capelles a cada costat, presbiteri i, als peus, cor d'obra. La coberta a dues vessants està constituïda per arcs de diafragma apuntats i revestida interiorment per unes peces ceràmiques ornamentades entrebigats.




 Fotografia.  Jordi Contijoch Boada. 2009


Es conserva en bon estat la portada gòtica del segle XV de pedra i marbre.

 

Són interessants els vitralls de les capelles laterals i sota cor, així com diverses pintures murals i retaules.

 

Al seu interior es pot contemplar un grup escultòric de la Sagrada Família, del segle XX, i una imatge de la Immaculada que forma part d'un retaule neogòtic.

 

Trobem també a la capella del convent pintures murals de Sant Pere Màrtir del segle XIV (1330-1340) d'estil franco-gòtic atribuït a Guillem de Manresa, pintures murals amb escenes de la Predicació del segle XIV (1330-1340) del mateix estil i autor, pintures murals del Calvari (profecia de Simeó) del segle XIV (1362) també de Guillem de Manresa.


A l'altar major trobem pintures murals de Sant Domènech del segle XX.

 

L'església de Sant Domènec formava part de l'antic convent de predicadors que s'havien establert a Puigcerdà a finals del segle XIII.


La construcció de l'església actual data del segle XV, ja que la primitiva fou destruïda per un terratrèmol.


Posteriorment i com a conseqüència de la desamortització de Juan de Dios Álvarez Méndez/ Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) de 1835, el recinte conventual fou destinat a diverses activitats militars i civils.


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Puigcerd%C3%A0&page=1&pos=7


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/convent-de-sant-domenec-caserna-i.html


https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/355729/447705


L'any 1939 i com a conseqüència de la desaparició de la parroquial de Santa Maria de Puigcerdà , l'església de Sant Domènec fou convertida en parròquia i en Arxiprestat de la Cerdanya.


 Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i Maria Lluïsa Ramos i Martínez, s’esplaien amb la desapareguda església de Santa Maria de Puigcerdà:




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401aq.xml

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7777/rec/15

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7836/rec/10

Puigcerdà sembla tenir “ la ma trencada “ en matèria de desfer-se dels edificis religiosos,  vegeu  una imatge de l'església dels Dolors , ubicada on ara conflueixen el carrer Espanya i la plaça dl Santa Maria.




https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/01/dolors-de-la-mare-de-deu-en-castella.html


Cuideu-vos, els nascuts a Puigcerdà ja sabeu que “tot s'acaba a la vall d'en Lleres. Pels forans la frase feta, fa referència  al cementiri de Puigcerdà, situat a la zona coneguda com a vall d'en Lleres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada