dilluns, 22 de febrer de 2021

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANTA LLÚCIA D’ARCAVELL. ANSERALL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local /comarcal  RENOVABLE/REVISABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


M’enviava una fotografia del runam esfereïdor de l’ermita de Santa Llúcia d’Arcavell, a l’antic terme d’Anserall, inclòs avui al municipi de les Valls de Valira.




El Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escrivien a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0613802.xml


L’església de Santa Llúcia és a uns 45 minuts a peu des d’Arcavell, en direcció al sud, per l’antic camí de la Seu d’Urgell; es troba enmig d’un bosc d’alzines.


No es tenen notícies documentals d’aquesta església, tan sols es pot indicar que l’any 1904 era una capella annexa de la parròquia d’Arcavell.


Era  un edifici d’una sola nau, probablement cobert amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada per un absis semicircular que s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral, que fa la gradació entre les amplades, i és reforçat exteriorment per dos contraforts que assenyalen la unió entre els murs de la nau i el semicilindre absidal.

 

A la façana de ponent hi ha una petita finestra, rectangular, mentre que a l’absis n’hi ha dues de doble esqueixada, una d’elles centrada i l’altra desplaçada vers el mur de migdia. En aquest mur hi ha la porta, molt simple, oberta amb un senzill arc adovellat. Sobre la paret del frontis de ponent hi ha restes d’un campanar de paret que sembla que tenia dos ulls.

 

L’aparell és de reble, amb pedres sense escairar, disposades irregularment i embegudes en morter de calç, la qual cosa indica clarament la rusticitat de la construcció, que cal situar entre les tipologies rurals datables entre els segles XI i XII.

 

Sembla que és d’aquesta església un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, pintat pel Mestre d’Estamariu, que és al Museo del Prado a MADRID , i que lamentablement el REINO DE ESPAÑA que espolia el Museu de Lleida, no té intenció de retornar.




Patrimoni Gencat ens diu que no s'han trobat notícies documentals d'aquesta església.


 En una visita del Bisbe, Francisco José Catalán de Ocó  (Torrox, Màlaga, 2 de maig de 1701 — Tremp, 8 de setembre de 1762),  l'any 1758 s'esmenta l'existència d'un altar dedicat a santa Llúcia dins de l'església parroquial, no es parla però,  de cap temple sota aquesta advocació.


De l'església de santa Llúcia no se'n coneix cap registre escrit. En altres temples de la comarca es van produir canvis d'advocacions al llarg del temps. Podria ser que aquesta església hagués estat dedica a un altre sant i per aquest motiu no es pot acabar de saber-ne la història.

 

La seva ubicació allunyada de cap nucli habitat i propera a les terres de conreu i bordes de muntanya fa pensar que aquest temple devia donar servei religiós als veïns d'Arcavell desplaçats en èpoques de màxima activitat agrària.


La retratava   A.Moras.  l’any1988. Visió interior de l'absis.  Ens agradarà tenir noticia  a castellardiari@gmail.com d’aquest Antonio Moras Navarro,  autor d’un magnífic treball en l’àmbit del patrimoni històric, injustament oblidat.




Quan al topònim Archavella no trobem desassenyada la hipòtesis de Consuelo V. Hernández Carrasco, doctora en Filologia Romànica y catedràtica de llengua  y Literatura Españolas. “Esbarzers vells”

 

https://digitum.um.es/digitum/bitstream/10201/21897/1/04%20El%20mozarabe%20catalanoaragones%20valenciano%20y%20murciano%20reflejados%20en%20la%20toponimia%20provincial.pdf

 

Per fitxar criteris, SEMPRE és correcte el mot ESGLÉSIA per designar un edifici dedicat a acollir el culte.


 Diem CAPELLA, quan forma part d’un temple més gran, quan l’edifici està dins d’un nucli urbà, o forma part d’un conjunt d’edificis.


Diem ERMITA, quan l’edifici està aïllat del nucli de població.


https://urgellpatrimoni.wordpress.com/2011/05/15/santa-llucia-darcavell/

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.408 víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.166  víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210221_cam_covid19.pdf


Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.


Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.



Amén!


Cap comentari:

Publica un comentari