El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local /comarcal RENOVABLE/REVISABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava una fotografia del runam esfereïdor de l’ermita de Santa Llúcia d’Arcavell,
a l’antic terme d’Anserall, inclòs avui al municipi de les Valls de Valira.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, escrivien a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0613802.xml
L’església de Santa Llúcia és a uns 45 minuts a peu des d’Arcavell, en
direcció al sud, per l’antic camí de la Seu d’Urgell; es troba enmig d’un bosc
d’alzines.
No es tenen notícies documentals d’aquesta església, tan sols es pot indicar
que l’any 1904 era una capella annexa de la parròquia d’Arcavell.
Era un edifici d’una sola nau,
probablement cobert amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada per un absis
semicircular que s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral, que fa la
gradació entre les amplades, i és reforçat exteriorment per dos contraforts que
assenyalen la unió entre els murs de la nau i el semicilindre absidal.
A la façana de ponent hi ha una petita finestra, rectangular, mentre que a
l’absis n’hi ha dues de doble esqueixada, una d’elles centrada i l’altra
desplaçada vers el mur de migdia. En aquest mur hi ha la porta, molt simple,
oberta amb un senzill arc adovellat. Sobre la paret del frontis de ponent hi ha
restes d’un campanar de paret que sembla que tenia dos ulls.
L’aparell és de reble, amb pedres sense escairar, disposades irregularment
i embegudes en morter de calç, la qual cosa indica clarament la rusticitat de
la construcció, que cal situar entre les tipologies rurals datables entre els
segles XI i XII.
Sembla que és d’aquesta església un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia,
pintat pel Mestre d’Estamariu, que és al Museo del Prado a MADRID , i que lamentablement
el REINO DE ESPAÑA que espolia el Museu de Lleida, no té intenció de retornar.
Patrimoni Gencat ens diu que no s'han trobat notícies documentals d'aquesta
església.
En una visita del Bisbe, Francisco
José Catalán de Ocó (Torrox, Màlaga, 2
de maig de 1701 — Tremp, 8 de setembre de 1762), l'any 1758 s'esmenta l'existència d'un altar
dedicat a santa Llúcia dins de l'església parroquial, no es parla però, de cap temple sota aquesta advocació.
De l'església de santa Llúcia no se'n coneix cap registre escrit. En altres
temples de la comarca es van produir canvis d'advocacions al llarg del temps.
Podria ser que aquesta església hagués estat dedica a un altre sant i per
aquest motiu no es pot acabar de saber-ne la història.
La seva ubicació allunyada de cap nucli habitat i propera a les terres de
conreu i bordes de muntanya fa pensar que aquest temple devia donar servei
religiós als veïns d'Arcavell desplaçats en èpoques de màxima activitat
agrària.
La retratava A.Moras. l’any1988. Visió
interior de l'absis. Ens agradarà tenir
noticia a castellardiari@gmail.com d’aquest Antonio
Moras Navarro, autor d’un magnífic
treball en l’àmbit del patrimoni històric, injustament oblidat.
Quan al topònim Archavella no trobem desassenyada la hipòtesis de Consuelo
V. Hernández Carrasco, doctora en Filologia Romànica y catedràtica de
llengua y Literatura Españolas.
“Esbarzers vells”
Per fitxar criteris, SEMPRE és correcte el mot ESGLÉSIA per designar un
edifici dedicat a acollir el culte.
Diem CAPELLA, quan forma part d’un
temple més gran, quan l’edifici està dins d’un nucli urbà, o forma part d’un
conjunt d’edificis.
Diem ERMITA, quan l’edifici està aïllat del nucli de població.
https://urgellpatrimoni.wordpress.com/2011/05/15/santa-llucia-darcavell/
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara 20.408 víctimes de la Covid.19
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades declara 22.166 víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210221_cam_covid19.pdf
Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada