En la visita que fèiem a Arsèguel, a la comarca de l’Urgell sobirà, el Joan Vives Castelli l’Antonio Mora Vergés,
ens perdíem entre altres indrets interessants el pont de la Tosca es troba a
uns tres-cents metres al sud del poble i
travessa el riu del mateix nom. Forma part del camí, encara transitable a peu, que porta
al serrat de Sant Pere, dins del municipi d'Arsèguel, i comunica també amb
poblacions com Alàs o Vilanova de Banat. S'hi accedeix per un corriol que
comença a l'extrem sud d'Arsèguel a l'anomenada Font Vella.
El pont de la Tosca és d'un sol ull en d'arc de mig punt rebaixat recolzat
sobre dos penyals i suspès a una alçada de tres metres sobre el riu. El
parament és a base de carreuons toscament desbastats i units amb morter de
calç, i dos passamans, concretament de dos pams d'alçada a banda i banda del
pas.
En un d'ells hi ha la data 1929 que segurament correspon a algun
arranjament del pont.
Fotografia de Jordiavus
El nom del pont ve de l'abundància d'aquest tipus de pedra la pumicita, anomenada popularment pedra tosca , una roca d'origen volcànic en aquest indret.
En aquest mateix lloc trobem el topònim
del Molinot, segurament el pont donava servei al transport dels sacs de gra i
de farina.
Hi ha d'altres llocs propers al molí d'Arsèguel on trobem un pont vinculat
amb un molí fariner: Estamariu i Sant Julià de Garrics a La Vansa i Fórnols.
De l’antiguitat del pont, ni hi ha dades fefaents, possiblement s’aixecava a l’edat mitjana.
La Paremiologia catalana comparada digital recollia una frase “La Seu és la
ciutat de les cinc efes: fam, fum, fred, fàstic i fanatisme”, intueixo que avui
sortosament la capital de l’Urgell sobirà, no respon a cap d’aquests trets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada