Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Puigcerd%C3%A0&page=1&pos=7
L'antic Convent de Sant Domènec va ser edificat a partir de l'any 1291, si bé les restes actuals són més modernes: l''església data del segle XV, amb reformes d'aquest segle i el claustre data de principis del segle XVII (1603).
L'edifici conserva unes pintures gòtiques del 1362, obra de Guillem de Manresa i al MAC es conserva una làpida sepulcral gòtica de Ramon d'Urtx, baró de Matamala, mort el 1297.
L’aqny 1835 el convent es desamortitzat i passa a mans de l'Ajuntament. A partir d'aquell moment, i fins el 1946 quan hi torna el culte, l'església es va utilitzat com a jutjat, presó, magatzems.. Mentre que la part conventual va estar destinada a escoles (les aules de nois eren a la planta baixa, les de les noies a la planta pis i l'escola de dibuix al segon pis) fins l'any 1939, i després caserna.
Existeix un projecte no realitzat de Ramón Puig Gairalt (Hospitalet de Llobregat, 1886 - Barcelona, 1937) que preveia l'enderroc del convent per una nova alineaciçó dels carrers i la construcció d'un Grup Escolar (vegeu reg. 5812)
L'any 1978 l'arquitecte Joan Maria de Ribot va restaurar el claustre toscà del convent.
En els anys vuitanta l'edifici va ser rehabilitat per acollir una sala d'exposicions, una biblioteca i l'Arxiu Històric Comarcal, les reformes es varen inaugurar l'any 1989.
Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs
Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299
Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada