Llegia a patrimoni Gencat que Santa Maria és un dels prototipus d'església de saló o espai unitari no compartimentat, propi del gòtic català.
Té tres naus, d'alçada gairebé igual, amb capelles laterals entre els contraforts. Els elements de suport són formats per pilars cilíndrics, molt estilitzats, i murs massissos amb finestrals per damunt del nivell de les capelles laterals. Tant l'absis central, amb capelles radials, com els dos laterals, són poligonals. En aquest sector, els contraforts són exteriors, amb alguns arcbotants també. Totes les voltes del temple són de creueria senzilla, sustentades per pilars amb els capitells i els basaments decorats. Altres elements decoratius se centren a les claus de volta (símbols heràldics, temes florals, imatges de sants i escenes bíbliques). Cal destacar les grans capelles laterals de la Puríssima Sang i de Nostra Senyora dels Dolors, afegides al segle XVIII, que li proporcionen l'aspecte d'un fals transsepte. L'element més antic del conjunt és el campanar, que data potser del segle XIII. Té l'estructura romànica, però alguns elements decoratius, com els arcs lobulats a l'interior dels arcs cecs, són ja gòtics. De planta quadrada i uns vint metres d'alçada, el campanar presenta els dos pisos inferiors sense cap obertura i els tres superiors amb una obertura triforada a cada façana, damunt la qual hi ha arquets cecs apuntats i una sanefa de serra. L'acabament de la torre és emmerletat. L'aparell de l'obra és de carreus ben escairats, de pedra volcànica gris fosca.
La façana principal, emmarcada per dues torres (la del costat sud inacabada), és centrada per la porta principal, de marbre blanc, obrada per Antoni Antigó a inicis del segle XV. Consta de sis arquivoltes ogivals decorades amb relleus vegetals. A la part baixa dels muntants hi ha una simulació de finestres gòtiques i, separades d'aquest fris per una cornisa i situades a un nivell superior, les imatges dels apòstols sobre pedestals amb escuts i protegides per dossers.
Al timpà hi ha representada l'escena de l'Epifania; la imatge sedent de la Mare de Déu presideix l'escena, que es completa amb les figures dels reis mags, un d'ells agenollat adorant l'Infant. Al damunt de la Mare de Déu hi ha un dosser amb la figura d'un àngel a la dreta, i la base per un altre figura, actualment desapareguda, a l'esquerra. El conjunt de la portada es complementa amb dos pinacles, situats a banda i banda de les arquivoltes.
Dels elements mobles ubicats a l'interior cal destacar els dos sepulcres situats a l'altar major, procedents del convent de Sant Domènec de Castelló, dels comtes Ponç VI d'Empúries, dit Magaulí, i del seu germà Hug, fills del comte Pons Hug IV. Ambdós presenten estàtues jacents a la part superior i relleus esculpits a la part frontal del sarcòfag. En el de Magaulí es reprodueix un seguici funerari, amb un escut amb les armes d'Empúries i de Cabrera situat al bell mig. En l'altre es representen sis personatges en posició frontal, sota d'arcs trilobulats.
També cal destacar el retaule major, d'alabastre de Beuda, atribuït a Vicenç Borràs i datat entre 1485 i 1493, tot i que sembla que ja era acabat el 1465. Consta d'un sòcol llis i un bancal esculpit dividit en dos registres: l'inferior amb figures d'àngels que sostenen els símbols dels promotors de l'obra i el superior amb escenes de la Passió, emmarcades per dossers, alhora rematats per pinacles decorats. En el tabernacle central hi ha tres plafons més grans amb les representacions de l'Ecce Homo, la Verge Maria i Sant Joan Evangelista. La part superior està coronada per una sanefa de motius vegetals, damunt la qual hi ha una gran fornícula amb la imatge de la Verge Candelera, patrona de la població.
S'ha de mencionar també un pica baptismal del segle XI situada a l'extrem de la nau meridional a prop de la portalada. És un llegat de l'antiga església romànica consagrada l'any 1064. S'aprecia que és un sol bloc de pedra, amb dues piques enganxades, una de 1'4 m de diàmetre amb una alçada de 1'12 m; i l'altre de 0'78 m de diàmetre amb una alçada de 0'65 m. Aquesta última no toca el sòl i era per batejar el infants, mentre que la gran era pels adults. Una anella d'arcs llombards recorre tota la circumferència. Les seves tapes de fusta van ser recobertes amb cuiro per ordre del bisbe Toco l'any 1573.
Un altre element a destacar és l'orgue, un instrument musical que era present a l'església des de l'edat mitjana, encara que l'actual data dels primers anys del segle XIX, vers l'any 1803. Situat en una galeria barroca sostinguda per quatre grans pilars que emmarquen la porta principal, i decorat amb figures de sant i àngels músics. Fou restaurat entre els any 1976-1981 pel orguener Gerhard Grenzig, encara que l'autoria s'atribueix al suís Louis Scherrer. Consta de quatre teclats amb aproximadament 57 jocs, cadireta, orgue major, eco i recitatiu, amb pedal de 12 botons i una octava cromàtica i prop de 4500 tubs.
És digne de menció el sepulcre de Pere Bou, ardiaca i fundador de la capella de Sant Esteve, on fou enterrat a la seva mort l'any 1401. A la paret esquerra s'hi pot veure encastat un ossari, amb figura jacent descansant sobre dos lleons i aquests damunt columnes. Sota l'arc que el protegeix, el sarcòfag presenta un baix relleu figurant una processó mortuòria.
Per últim, l'església disposa d'un museu parroquial, conegut com "El Tresor", ubicat a la sagristia nova i a les sales annexes, on es pot trobar la valuosa col•lecció d'orfebreria religiosa que conserva La Catedral.
El Josep Olivé Escarré que ha visitat també l’església de Sant Esteve de Castellar del Vallès ‘ la Catedral del Vallès’ , creu que el reconeixement com a Basílica que feia l’any 2006, el Sant Pare Benet XVI, és d’estricta justícia en el cas de Santa Maria de Castelló d’Empúries.
Retratava al Josep Olivé Escarré assentat al banc de les Autoritats al davant de l’altar principal.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada