Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Riudarenes&page=1&pos=3
Des de mitjans del segle XIX a Riudarenes les aules estaven habilitades en cases particulars llogades per l'Ajuntament; les males condicions d'aquests locals serà una queixa constant en els informes dels diversos inspectors d'ensenyament de l'època.
L'any 1927 l'Ajuntament, assabentat dels decrets oficials que impulsaven una campanya de construccions escolars i que permetien la seva edificació sense gravar fortament els pressupostos municipals, decideix començar els tràmits. El novembre d'aquest any, l'Ajuntament demana a l'arquitecte escolar de Barcelona Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951) que visiti el poble per realitzar un primer informe. El de 10 de desembre el ple de l'Ajuntament decideix encarregar l'obra a l'arquitecte barceloní Bienvenido Rius y Teixidor (1872 - 1949). I pocs mesos després el propi alcalde, Lluís Ribera, cedeix els terrenys on s’edificarà l'escola. El 3 de juliol de 1928 l'arquitecte Rius presenta els plànols i pressupost de l'obra, que seran aprovats pel ple de l'Ajuntament sis mesos després. Les obres comencen el març de 1929 i s'inauguren el 15 de setembre d'aquell mateix any.
L'any 1947 s'aprova la construcció de dos habitatges per a mestres, que s'edificaran a la Carretera de de Santa Coloma de Farners. Aquests habitatges, acabats l'any 1951, han estat enderrocats i en el seu lloc hi ha la Plaça Ernest Lluch.
En els anys seixanta, amb el creixement demogràfic, l'escola queda petita.
L'any 1962 l'Ajuntament decideix l'ampliació de les escoles i la construcció d'un nou habitatge per al mestre.
L'ampliació la fa l'arquitecte escolar Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any 1964, i es concreta amb la construcció d'un cos de planta baixa, destinada a escolar, i pis, per habitacle per al mestre. Aquesta ampliació s'inaugura l'abril de 1966.
L'any 1967 el mal estat de la construcció fa necessària la reparació d'algunes estructures, segons dictamen de l'arquitecte provincial Josep Claret.
L'any 1969 es construeix un porxo i s'amplia l'edifici de parvulari, i el 1970 es construeix una tanca. L'any següent es construeix el menjador escolar a l'ala oest de l'edifici.
L'any 1981 es rehabilita l'edifici i els alumnes han de ser allotjats en aules provisionals en diferents llocs del poble.
En els anys noranta s'hi fan noves obres de rehabilitació.
http://www.ajuntamentderiudarenes.cat/la-llar-dinfants-de-riudarenes-estrena-noves-instal%C2%B7lacions/
Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada