Llegia a l’Encilopedia Catalana; l’alou de Rigolisa pertangué des del segle X al monestir de Cuixà, al qual Alfons I comprà alguns terrenys quan volgué fundar la vila que havia de ser cap de Cerdanya. L’antiga església de Sant Jaume de Rigolisa, que fou destruïda el 1793 pels francesos durant la Guerra Gran i restaurada després per la família Guasc, segons la llegenda que recull Rafael Gay de Montellà, hauria estat edificada per l’apòstol sant Jaume camí de Galícia. Posteriorment, l’edifici va ser traslladat del seu emplaçament per la família Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 1831 – 1892) diputat pel districte de Puigcerdà a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881, 1884 i 1886. L’església de Sant Jaume és un edifici medievalitzant, amb una rosassa sobre el portal, apuntat. Posseïa un retaule neogòtic amb pintures de Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, inscrit al registre de la parròquia el 13 de desembre del 1835 – mort a Barcelona, 16 de maig del 1910) , que es va perdre el 1936.
El nom antic de l'església era Sant Jaume d'Eragolissa i podria ser una deformació fonètica d'"anar a Galicia". Diu la llegenda que l'església primitiva podria haver estat edificada pel propi apòstol Jaume, en el seu camí cap a Galicia. Per aquest motiu passaven per Rigolisa els pelegrins provinents del santuari de Bell-lloc i de Font-romeu, anant per l'antic camí de Puigcerdà a Llívia.
Hom hi fa un aplec al juliol, per Sant Jaume.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada