Llegia a la descripció tècnica ; edifici aïllat de planta baixa i dues plantes. És de composició neoclàssica de primeries del segle XIX, ampliat amb l'afegit d'un cos d'escales a la seva façana nord, i remodelat en el seu interior. La planta baixa de l'edifici està arrebossada, mentre que la primera i segona planta són pintades amb calç blanca. Per diferenciar les dues parts, al voltant de l'edifici hi veiem una motllura. Cal citar també l'existència de varis fanals de mig cos de principis de segle. La façana principal és la que està orientada a la plaça de la Vila: a la planta baixa hi ha dues finestres allargades amb arc apuntat i entre elles una porta també del mateix estil; a la primera planta hi ha dues finestres més senzilles i un balcó consistorial amb baranes lobulades d'estil neoclàssic; al segon pis hi ha les golfes amb unes finestres rectangulars no gaire grans. Podríem citar també les falses sis columnes acanalades amb falsos capitells que decoren externament aquestes dues plantes. Al capdamunt de l'edifici hi ha un terrat amb una barana de columnes lobulades del mateix estil que les del balcó consistorial. A la façana posterior es repeteix l'estructura de la davantera, amb les finestres d'arc apuntat i les falses columnates, així com la barana del terrat. A la façana oest trobem el mateix estil citat ja, però amb una peculiaritat: una gran lluerna acabada amb un arc de mig punt. Al capdamunt, en lloc de l'habitual barana del terrat, hi ha una coberta a dues aigües. L'edifici afegit de cos d'escales és clarament diferenciat de la resta per la seva forma moderna de cub rectangular allargassat, pintat de color marronós, que en la seva planta baixa serveix d'accés a l'interior de les oficines municipals, i amb grans finestres per gaudir de la llum natural en els pisos superiors.
L'edifici consistorial va ser bastit el segle XIX per un mestre d'obres , cognominat Borràs ( ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com informació del nom i cognoms, i del lloc i data de seu naixement i traspàs. Aquesta informació es la que atorga la qualificació de ‘Nació civilitzada’) i reformat el segle XX.
Abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pl general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, als baixos de l'edifici hi havia la Casa Montserrat, regentada per Nusbaum, on es feien navalles. El dia 28 de maig de l'any 1933 el consistori rebé la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933), que vingué a fer de mediador en la polèmica sobre el nom oficial que havia de tenir la vila, Caldes d'Estrac o Caldetes.
Trobava informació de l’escola pública Sagrada Família que em venia a confirmar que abans de l’any 1928, els infants caldencs, havien de rebre educació en altres locals, espero amb ànsia la resposta del consistori a la meva pregunta de si l’edifici de la Casa de la Vila va acollir les escoles públiques, o en el seu defecte indicació dels llocs on s’aixoplugaven.
Quan al topònim ( al segle XII , Calidas d’Extarag ) deriva etimològicament segons Balari Oríg. 13, del nom propi Astaracus, que podria esser un derivat cèltic del nom romà Asterius. Hi ha el topònim Estarac y el llinatge Estaragué, que segurament són parents d'Estrac.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada