dimecres, 16 de desembre de 2015

ESCOLA ANTIGA DEL PASTERAL. LA CELLERA DE TER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.


Quan retratava l’escola del Pasteral, no podia evitar alhora l’ indignació i el plany, la primera perquè malgrat suposadament des de 1978 vivim en ‘ Democraciola’ , és del tot evident la incúria, i l’abandó d’aquest edifici, i la segona perquè no tenim com els àrabs, el costum de llençar espardenyes i/o sabates, per manifestar el nostre rebuig, de fer-ho, de ben segur molts dels nostres politics, lliurarien l’ànima al maligne, sota una muntanya de calçat.


La descripció tècnica ens diu; edifici entre mitgeres format per dos cossos, d'una i dues plantes respectivament, separats per un pati amb un cobert. Aquests tres elements conformen el pati de l'escola, l'aula i la casa del mestre. Totes les construccions estan arrebossades i pintades de blanc, en prou mal estat de conservació. L'aula és una construcció coberta a dues aigües a laterals, amb el sostre alt, que conté cinc finestres rectangulars i allargades a la façana principal, que dóna al pati. Sobre les finestres hi ha un lleu esgrafiat en forma triangular al voltant d'una finestra ocular. El ràfec de la façana és de doble filera de rajols, una horitzontal i l'altra en forma de punta de diamant. A la punta de la filera carenera del teulat hi ha una cara humana decorativa. El pati està format per una galeria, coberta a un vessant, amb quatre arcades d'arc carpanell rebaixat i pilars quadrats i senzills i per l'accés a l'aula, totalment cobert, amb una porta i una finestra, com les altres, pintades de marró. Tancant el pati hi ha un recinte murat que inclou l'entrada a l'escola. Hi ha una porta i una reixa de ferro i varis pilars culminats amb decoracions senzilla i esfèriques de ciment. La casa del mestre és una construcció senzilla de dos plantes que té accés pel pati i pel carrer de les Brugueres. Conté, a la planta baixa la porta d'accés i una finestra. Al primer pis hi ha un balcó que dóna al carrer i una petita terrassa que dóna al pati escolar.

La valoració patrimonial de l'arquitectura escolar al nostre país, dissortadament de forma parcial, la fan una munió d'historiadors, entre els que es cita a Joaquim Maria Puigvert i Solà, Professor Titular d'Història de la Universitat de Girona, tant a la publicació Mestall núm. 16, novembre 2004 (Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines) com a la Revista de Girona d'octubre de 2005.

No va ser certament l’única escola que s’aixecava a la comarca de la Selva, tant cert però, com que el dia 1 de abril de 1939 començava una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ pel que fa a Catalunya, que malgrat la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, no s’ha aturat, ni dissortadament s’ha aconseguit revertir – ni de forma parcial – , certament quedava tot ATADO Y BIEN ATADO, perquè l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers.  Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un  tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.


Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República. 

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.


El Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l’escola Pública del Pasteral, al terme de la Cellera de Ter, a la comarca de la Selva, em diu que l’autor l’any 1932, va ser l’arquitecteIsidre Bosch Bataller ( Vilanna, 1875- Vilanna, Bescanó , 1960 )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada