Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Tossa&page=8&pos=71
La Casa de la Vila, situada en un immoble a tocar el Portal de Vila Vella, estava en condicions deplorables a inicis de la Restauració. Així mateix, la manca de locals propis per a l'ensenyament, tot i un frustrat intent el 1869 per construir una escola damunt de la desamortitzada capella del Socors, suposava per al municipi l'assumpció d'onerosos lloguers que provocaven constants canvis d'ubicació. És per això que l'alcalde d'aquella època, Josep Ferro Mont, va impulsar l'edificació d'un nou Ajuntament que alhora donés resposta a les necessitats educatives de la mainada de la vila. L'emplaçament escollit va ser una part dels terrenys que havien quedat lliures amb el trasllat del cementiri parroquial que hi havia hagut a tocar l'església. Aquest primer projecte que contemplava la construcció de planta i pis no es va materialitzar. El que es va acabar portant a terme va ser un altre projecte de planta i dos pisos redactat el 1880 per l'arquitecte provincial Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) . Es desconeixen les raons que van portar al canvi de projecte.
El procés de construcció d'aquest edifici fou llarg i molt accidentat. Així, després de patir fins i tot el 1886 un embargament per part de la hisenda provincial, l'edifici no es va poder inaugurar parcialment fins el 2 d'abril de 1895. No obstant, l'acabament de les obres es va allargar en excés. El 1923 encara se sol•licitava un préstec de 50.000 pessetes a la Mancomunitat de Catalunya per acabar les obres, i en el projecte de pressupost municipal de 1939 encara s'indica que si sobrava alguna remesa es destinés a obres a l'Ajuntament "con el laudable y patriótico fin de acabar paulatinamente con la vergüenza que supone la paralización eterna de las obras de la deficiente e inacabada Casa-Ayuntamiento de esta villa". La finalització de l'obra va arribar als anys 1940, posant fi a un llarg periple de més de 60 anys, farcit de vicissituds de tota mena. Acabada la guerra i fins als anys 1960, l'edifici de la Casa de la Vila va funcionar tal com havia estat projectat inicialment, com a Ajuntament i escola alhora.
Des d'aleshores, amb la construcció d'una nova escola, l'edifici funciona únicament com a Ajuntament " (David Moré Aguirre a R.M. Gil - J. Mariné, Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques Gironines. Girona, Diputació de Girona, 2003.)
En els anys 60 amb la construcció de les Escoles (reg. 5750) abandona la funció docent.
Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs
Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299
Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Girona és la província que ha manifestat més ‘sensibilitat’ en aquesta matèria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, val a dir que el feixisme va tenir possiblement aquí un rostre més ‘humà’, que a Tarragona o Lleida, i per descomptat que a Barcelona.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada