La descripció ens diu; església rural, senzilla, d’una sola nau rectangular i volta d’aresta amb coberta de doble vessant. L’interior és arrebossat, lligat amb calç i pintat. Els murs exteriors són de maçoneria de pedra força regular de tipus mitjà. Les pedres estan ben tallades en filades uniformes, ordenadament disposades a trencajunt a mitja peça.
L’acompanya amb un versos delicats de bon llegir ;
la Tria
de lluny, amb la vesprada daurada… impressiona
atractiva, esvelta, massissa.
de mes aprop es veu mes envellida:
gastada, esquerdada, deixada… oblidada;
i quan estic davant seu,
amb infinites clivelles, el sostre enrunat
i la paret de llevant en terra…es pura ruïna.
Si fa o no fa, com les persones,
de lluny amb bon pentinat, bon vestit i amb un bon sol,
potser impressionen : atractives, esvelta, massissa, sensuals, poderoses
i quan t' hi acostes, sembla mes gran i gastada,
cansada, viscuda, oblidada ;
i quan estic davant seu parlant… potser es ruïna.
la tria,
devia ser preciosa fa molts anys
quan la cuidaven o es cuidava,
ara, es una ruïna ...dels humans.
Avet_blau
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) imatges d’aquesta esglesiola advocada a la Madeleine
Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten una imatge de 25-IX-1982 de l ‘interior de la Capella de Santa Magdalena de la Tria, al terme d’Olost, a la comarca natural del Lluçanès, Osona.
L’Afirmació “l’exterior no ha variat gens” , és del tot incorrecta, si com m‘explicava el Xavier Burcet Darde , i acreditaran les seves fotografies l’edifici presenta un evident estat de ruïna.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada