M’aturava per retratar la façana del que fou seu del Centre Republicà, El Progrés.
Deixava passar uns vianants amb clares traces de no pertànyer als ‘martorellencs de tota la vida’, si aquesta ‘categoria’ existeix encara en aquesta ciutat Màrtir.
El cable – penso que de Telefónica – que penja per davant de la façana, acompleix la finalitat de ‘ dessolar la terra ‘ que practiquen habitualment les companyes de serveis públics de capital espanyol.
És una trista al•legoria de com van les coses, ‘ el Progrés’ , en el aquest país veu les noves infraestructures davant dels seus morros, però no hi pot accedir. La democràcia en aquest país nostre consisteix bàsicament en aplicar la majoria demogràfica, contra les minories. I això, s’acompleix ja manin uns, ja uns altres.
En absència d’un Mapa de Patrimoni Local, o fins d’un accés en línia a la documentació del POUM, els ciutadans de Martorell han sabut ‘guardar memòria’, si més no d’algunes dades del seu passat, en relació al local trobava :
http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13860.pdf
L’any 1928 es construeix l’edifici noucentista, projectat per l’arquitecte local Josep Ros i Ros i construït pels germans Parellada. Es tractava d’un edifici prestigiós i únic a la vila, que contenia una gran sala – cafè gestionada per la societat El Progrés, de 27 metres de llargària per 10 metres d’amplada i 6 metres d’alçada.
La façana principal i posterior tenen un coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives. Al centre hi ha un gran òval amb el nom El Progrés. A les façanes laterals hi ha un seguit d’arcs que s’enllacen emmarcant les finestres.
Aquest edifici fou aixecat en una part de l’extens terreny anomenat el Clos dels Frares, que antigament havia estat propietat del Convent dels Caputxins, quasi al davant de l’antiga seu de l’entitat.
L’any 1931 s’inaugurà la sala de ball i espectacles, de dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa hi trobem unes llotges de fusta envoltant la pista de ball, la qual té la particularitat que es pot posar plana o inclinada, segons l’activitat a fer a la sala.
El local i els que l’havien aixecat , van passar sens dubte un tràngol molt amarg, en els llargs anys del primer feixisme. Ens agradaria saber també aquesta part de la història, i sou pregats d’enviar les vostres informacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En aquesta ocasió , el local estava tancat.
Deixava passar uns vianants amb clares traces de no pertànyer als ‘martorellencs de tota la vida’, si aquesta ‘categoria’ existeix encara en aquesta ciutat Màrtir.
El cable – penso que de Telefónica – que penja per davant de la façana, acompleix la finalitat de ‘ dessolar la terra ‘ que practiquen habitualment les companyes de serveis públics de capital espanyol.
És una trista al•legoria de com van les coses, ‘ el Progrés’ , en el aquest país veu les noves infraestructures davant dels seus morros, però no hi pot accedir. La democràcia en aquest país nostre consisteix bàsicament en aplicar la majoria demogràfica, contra les minories. I això, s’acompleix ja manin uns, ja uns altres.
En absència d’un Mapa de Patrimoni Local, o fins d’un accés en línia a la documentació del POUM, els ciutadans de Martorell han sabut ‘guardar memòria’, si més no d’algunes dades del seu passat, en relació al local trobava :
http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13860.pdf
L’any 1928 es construeix l’edifici noucentista, projectat per l’arquitecte local Josep Ros i Ros i construït pels germans Parellada. Es tractava d’un edifici prestigiós i únic a la vila, que contenia una gran sala – cafè gestionada per la societat El Progrés, de 27 metres de llargària per 10 metres d’amplada i 6 metres d’alçada.
La façana principal i posterior tenen un coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives. Al centre hi ha un gran òval amb el nom El Progrés. A les façanes laterals hi ha un seguit d’arcs que s’enllacen emmarcant les finestres.
Aquest edifici fou aixecat en una part de l’extens terreny anomenat el Clos dels Frares, que antigament havia estat propietat del Convent dels Caputxins, quasi al davant de l’antiga seu de l’entitat.
L’any 1931 s’inaugurà la sala de ball i espectacles, de dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa hi trobem unes llotges de fusta envoltant la pista de ball, la qual té la particularitat que es pot posar plana o inclinada, segons l’activitat a fer a la sala.
El local i els que l’havien aixecat , van passar sens dubte un tràngol molt amarg, en els llargs anys del primer feixisme. Ens agradaria saber també aquesta part de la història, i sou pregats d’enviar les vostres informacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En aquesta ocasió , el local estava tancat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada