http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/esglesia-del-roser-i-sant-llorenc-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/06/santa-maria-de-les-esglesies-de-navas.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-cugat-del-raco-navas-bages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/06/castelladrall-les-parets-que-parlen.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/les-cots-miratge-al-forat-negre-bages.html
Pujàvem fins al turó on s’aixeca l’església de Sant Salvador; l'any 966 trobem les primeres referències escrites relacionades amb Torroella. En aquells moments Torroella era un castell termenat, és a dir, un castell que tenia un territori sobre el qual exercia la jurisdicció.
Durant els segles X i XI, Torroella depengué del comtat de Cerdanya i cap a principis del segle XII passà a jurisdicció dels comtes de Barcelona. El domini feudal estigué en mans de la família Berga.
Tot i que del castell de Torroella no en queda cap rastre, està localitzat l'indret on havia estat construït. Queden rastres de les pedres que formaven la base de la torre de defensa. També s'hi localitzen restes d'una muralla de construccions posteriors. I al peu de la muntanya hi ha les restes de la dita Casa del Senyor.
Al 1423 Coaner i Torroella passaren al Comtat de Cardona, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
L'església de Sant Salvador de Torroella surt citada en escrits del 1205. Però no és fins el segle XIV que la trobem documentada com a parròquia.
Antigament pertanyia al Bisbat de la Seu d'Urgell i quan es creà el Bisbat de Solsona al 1593 s'hi incorporà.
La construcció actual és obra del segle XVI; fou engrandida amb quatre capelles laterals el segle XVIII, moment en que s’aixeca també la torre - campanar.
S'hi venera la Verge de la Pietat; ens expliquen que a l’interior – on no podem accedir - , hi ha una pintura mural del segle XVII.
El volum d’informació que fa referència a Sant Salvador de Torroella, és inversament proporcional a les seves dimensions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada