El diccionari en l’entrada escut ens diu : Camp en forma d'escut de guerra, on van pintats o gravats els blasons d'una nació, , corporació, família, persona,.... És a dir, escuts en els que s'hi representav i/o es vol reproduir el nom o cognom d’una persona, família, entitat i/o Corporació poble, Vila, Ciutat, Comarca, Provincia, Regió, Nació,... de vegades fent associacions d'idees prou curioses: el ca i la serra de Casserres, la ceba de Sabadell, , el castell amb tres sols de Castellterçol, o el gos i la campana en l’antic escut de Castellar del Vallès , la mà en aquells nom de lloc en que apareix aquesta paraula, Martorell ,etcètera. Això donà pas a les etimologies populars, en què es feien – i es fan - interpretacions de l'origen dels topònims només a partir de l'homofonia, avui amb plena consciència de que aquest procediment no té cap mena de rigor filològic.
Tot això per ensenyar-vos fins a tres escuts :
Serra
Casserres
Montserrat
El criteri homòfon, d’identificació amb la forma en que ‘sona’ el nom, era certament poc o gens rigorós, però com deia en un article sobre Sant Martí de la Nou de Berguedà, en la heràldica hem caigut ara en el pol oposat, el de la ‘ fantasia preciosista ‘ dissenyada segons l’estètica que tant agradava a Walter Elias Disney - Walt Disney – del que curiosamente es reclama ara una ascendencia catalana.
Estem condemnats a la ‘mediocritat eterna’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada