El significat que vull donar al mot que encapçala el text és el que trobareu a l’entrada número 1 del diccionari català - valencià -balear : Son intranquil, amb sensació d'opressió al cor i amb somnis angoixosos.
Em fitxava em moltes imatges de la ‘vaga general’, hi veia màquines de retratar tecnològicament molt avençades; sembla que s’està fent – ara des d’organitzacions que res tenen a veure amb els governs – un banc de dades i imatges dels que treballen en la repressió de les llibertats.
En tot cas a nivell de carrer, en un i altre bàndol, hi ha únicament la ‘ classe de tropa’; els/les responsables, cada cop hi ha més dones, malgrat el manteniment ex lege de la vella concepció romana que defensa la seva manca de qualitats físiques i psíquiques - l'anomenada imbecilitas sexus o fragilitas -, son prou coneguts i reconeguts.
Estem devaluant tot els ‘actius’, també la vida mateixa :
Avui accedir a l’adquisició d’armes és fàcil i senzill, si ho afegim a les retallades a l’esquinça’t sistema de protecció social, que havíem aconseguit a Catalunya – amb notable retard vers la resta d’Espanya, atesa la nostra condició de poble esclau - ; a les imatges de violència – aparentment gratuïta - en la jornada de vaga general, tot plegat, va anar a dormir amb nosaltres, tant amb els que encara estan actius laboralment, com als que el sistema ha fet fora del món del treball, i/o les persones jubilades que veiem com ens laminen la prestació que hem pagat al llarg de més de quaranta anys de feina.
Em despertava el so inconfusible d’un tret, i la sensació d’haver assistit a una ‘ execució’ pròpia del pistolerisme que es va generalitzar entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol.
No recordo – ni vull intentar-ho – quin dels bàndols feia el paper de víctima, i quin el de botxí.
Dissortadament tenim una ‘ especial habilitat ‘ per anar endarrere com els crancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada