LA INNOMINADA CAPELLA DEL MAS BAGÀ DE LLINARS DEL VALLÈS ORIENTAL.

Quan érem menuts els que ara patim per la nostra pensió de jubilació, responíem a la pregunta del Catecisme :

On està Déu?

Déu està al cel, a la terra i a tot arreu.

Pensava en això mentre retratava la façana i l’absis de la que fou església del Mas Bagà, al cor mateix de la població de Llinars, a la comarca del Vallès Oriental, en terres de la dita nació catalana.

A la pregunta de l’advocació a que va ser dedicada quan es va sacralitzar [considerar com a sagrat] l’edifici, em responien en llengua castellana que no en tenien coneixement, insistint curiosament – sempre en la llengua de l’Imperi - en el caràcter de natural del lloc.

Feia la mateixa pregunta per e.mail a l’Ajuntament, i fins a dia d’avui rebia la callada per resposta. El mateix – i em dol deixar-ne constància - em succeïa amb l’església catòlica. Entenc – tot i que no comparteixo – que els particulars, cas de l’antic santuari de Nostra Senyora de Bellulla a Canovelles, no facilitin accés i/o informació; no certament quan això ho fa una Administració Pública, i/o la confessió religiosa a la que va pertànyer l’edifici abans de ser dessacralitzar [deixar de considerar com a sagrat ].

Aquests conceptes topen amb allò que ens ensenyaven de menuts; hem d’entendre doncs que les autoritats Civils i/o religioses han foragitat Déu de Llinars del Vallès ?.

Amb la meva fe senzilla penso que això no és possible, el que s’ha foragitat a Llinars del Vallès, i per arreu, és el gust per conservar les tradicions i els records del passat.

Això és el que hem guanyat amb l’adveniment de la modernitat, els progrés, la sostenibilitat,...