El Fons Estudi de la Masia Catalana feia una visita erràtica per Castellar
del Vallès, Mas Pineto, Can Illa, ermita de la Marededéu de les Arenes, imaginem
que fent via a Sant Llorenç Savall, un croquis de Can Sallent, imaginem que venint
des de Matadepera, i Can Cadafalch, aquesta última retratada per Josep Llaudó
Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt
Penedès, 23 d'abril de 1984)l’any 1959.
Façana i pati de Can Cadafalch
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2109/rec/4
Josep Llaudó Majoral, feia una minsa i extemporània aportació al Fons Estudi de la
Masia Catalana:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Josep%20Llaud%C3%B3%20Majoral
Excel·lia però, en el seu amor a Catalunya:
.jpg)
https://historiavibrant.cat/josep-llaudo-catalanitat-a-les-muntanyes/
Li havíem dedicat una publicació al mas Cadafalch:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/11/mas-cadafalch-el-valles-sobira.html?m=0
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada